La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dissabte, 17 de febrer de 2018

Elogi de la vagància - Carles Salvador


Aquest mati el correu m'ha portat una reedició de l'assaig del meu avi "Elogi de la vagància", escrit a l'any 1937, en plena Guerra Civil, a l'època de la celebració del Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, del qual fou ponent destacat.

La reedició, amb pròleg inclòs, és obra del professor Josep Daniel Climent, que ha tingut la gentilesa d'enviar-me un exemplar, cosa que és d'agrair.

Aquesta reedició consta de 125 exemplars numerats que es repartiran entre els socis de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés, que ha finançat el projecte.

L'obra està estructurada en 12 gloses que filosofen sobre el treball manual i la vagància, entenen aquesta com un treball intel·lectual i inclou una cua formada per"5 Poemes de la Guerra".

L'obra , que no està a l'abast del públic, l'ha escanejada la Universitat Jaume I, de Castelló. Adjunto l'enllaç per si esteu interessats:


divendres, 16 de febrer de 2018

Llibres pel ebook

Benvolguts,

M'han passat una adreça per descarregar ebooks que té una quantitat increïble de material, no cal registrar-se, només és necessari tenir un programa utorrent i en un instant tenim el llibre allà.

L'adreça és: epublibre.org

Només hi ha una pega, per ara no he trobat material en català, com sempre.

Bones lectures.

dijous, 1 de febrer de 2018

Lo que el dia debe a la noche - Yasmina Khadra


Yasmina Khadra és el pseudònim d’un oficial de les forces armades algerianes  que va camuflar que escrivia utilitzant el nom de la seva dona.

En aquesta novel·la ens planteja l’evolució vital d’un jove àrab criat  per una família francesa en l’època colonial. La vida del protagonista a cavall entre dos civilitzacions tant diferents marcarà la seva forma de pensar, tot i que mai arriba a comprometre’s en cap sentit.

 L’eix de la novel·la és l’amor del protagonista envers d’una noia, amor que travessa per tot el relat i exposa al nostre jove en profundes contradiccions.

A la part final del relat l’acció discorre en l’ambient revolucionari de la descolonització d’Algèria, ple d’atemptats i sota la incertesa de l’esdevenir.

Potser un dels retrets que se li poden fer a l’autor és que toca molts temes i enceta histories i personatges transversals que abandona a la seva sort deixant-te un lleuger sentiment de frustració. No serà això que m’implico massa durant la lectura.

De tota manera crec que, en general, és una novel·la interessant i agradable de llegir i que, a més, ens mostra una realitat desconeguda com és l’Algèria durant el tardo colonialisme.

Valoració:  @  @  @  @  
Recomanable per conèixer una altra literatura i una realitat diferent.

Contraindicada si ens agrada que tot encaixi com un rellotge suïs.

Editorial Austral:   439 pagines.

Per saber-ne més:   Yasmina Khadra

divendres, 19 de gener de 2018

Cròniques del Parkinson - ( V )


El conte nord-americà “¿Quién es Parky? té una voluntat divulgativa de la MP, ja que està escrit perquè els nens entenguin la malaltia. En aquest conte hi ha una carta anònima adreçada als amics i familiars  que és un magnífic resum de tot el que ens pot passar. La transcric a continuació:

Carta als amics i familiars

Tinc la malaltia de Parkinson. No és contagiosa ni hereditària. Ningú sap quina és la causa però algunes de les cèl·lules dopaminèrgiques del cervell comencen a morir ràpidament. Totes les persones perden lentament cèl·lules de dopamina a mesura que van envellint. Si, de cop, aquestes cèl·lules comencen a morir més rapit del normal es desenvolupa la malaltia de Parkinson, Es tracta d’una malaltia que progressa lentament i normalment apareix quan les persones es fan grans. Hi a medecines que ens poden ajudar. En diversos anys he provat medecines cada cop més fortes i noves. Algunes em fan sentir molt malament i és necessari fer molts ajustaments. Heu d’entendrem, tinc dies millors i dies en que estic pitjor.
Exposo les coses que em passen o em podran passar en un futur incert:

Emocions: A vegades ploro i sembla que estic molt enfadat, podeu pensar que és perquè m’heu fet mal. Probablement és pel Parkinson. Seguiu parlant-me i no feu cas de les llàgrimes, tot seguit estaré bé..

Temblors: Espereu que comenci a tremolar. A vegades ho faig i a vegades no. Ara les medecines tracten els tremolors. Si les mans, els peus o el cap em comencen a tremolar, ignoreu-lo. M’asseuré sobre les mans o me les posaré a les butxaques. Tracteu-me com sempre. Que importa un lleu tremolor entre amics?

La meva cara: Penseu que no em distrec amb vosaltres perquè no em veieu somriure o riure. Si veieu que us estic mirant i no tinc expressió a la cara, és pel Parkinson. Puc escoltar-vos, la meva intel·ligència és la mateixa, simplement passa que no m’és fàcil articular expressions facials. Si estic menjant pot ser que em taqui. És una cosa que em molesta, així que em netejaré.

Rigidesa: Estic preparat per sortir, m’aixeco, de cop amb prou feines em puc moure. Potser s’ha acabat l’efecte de la medicació. La rigidesa és un efecte del Parkinson. Doneu-me una mica de temps, seguiu parlant.

Exercici: Necessito caminar tots els dies, uns 3 o 4 kilòmetres és suficient. Camineu amb mí; en companyia el passeig és més agradable. Potser aniré més lent però al final arribo. Recordeu-me que si camino encorbat és perquè no m’he donat compte. Haig de fer exercicis d’estiraments i flexions tots els dies, si podeu ajudeu-me a fer-los.

La meva veu: A mesura que els tons més greus desapareixen notareu que la meva veu es fa més aguda i fluixa. Es pel Parkinson. Ja se que vosaltres podeu parlar més alt, més rapid i acabar les meves frases. No m’importa, deixeu que parli, que doni forma als meus pensaments i parli per mi mateix. Segueixo estant aquí, el meu cap esta bé. Com soc més lent amb els moviments, els meus pensaments també són més lents. Vull se part de la conversa. Deixeu-me parlar.

Endormiscament: Es possible que em queixi de no poder dormir. Si em veieu deambulant de nit, és pel Parkinson. No té res a veure amb el que he menjat ni amb les ganes que tingui d’anar al llit. És possible que faci una capcinada durant el dia. Deixeu que dormi quan pugui. No sempre puc controlar quan estic cansat o quan tinc ganes de dormir. Sigueu pacients amics meus. Us necessito. Soc la mateixa persona, simplement m’he tornat una mica més lent. No és fàcil parlar sobre el Parkinson, però ho intentaré si realment esteu interessats. Necessito als meus amics. Vull formar part de la vida.

Sisplau, no deixis de ser amic meu.

                                    -----------------------------------------

Certament encara no pateixo tots els símptomes que descriu la carta, però alguna cosa hi ha que comença a manifestar-se, alguna cosa que et diu, que s’insinua, que tot  anirà a pitjor i et fa pensar que perquè t’ha tocat la grossa ara  i no podia esperar als vuitanta anys...

Però no, t’ha tocat de ple i coneixes algú que et diu: “Millor tirar la copa que no saber on és”. Ho compreneu? Millor tirar la copa (pels tremolors) que no trobar-la (per l’Alzhéimer). Per tant, cal seguir i recordar sempre aquesta màxima:

“Prefereixo alegrar-me i pensar en les coses que puc fer que entristir-me i plorar per les que no puc fer”.

Sigueu feliços.
(Continuarà...)

dissabte, 6 de gener de 2018

Quina injusticia

Carta a "La Vanguardia"enviada ahir a les dues de la matinada. La publicaran?

Sr. director,

Acaben de denegar la llibertat provisional del Sr. Oriol Junqueras. Ja és veu clarament que és un personatge perillós, molt violent i que tornarà a delinquir a la que surti.
Bé, els Barcenas, Rato, Urdangarin i tants d'altres no poden tornar a delinquir?
Veiem que acusen d'odi a professors, a tutaires, a gent que expressa la seva discrepància, però mai acusen als tertulians que ens menyspreen a les televisions estatals. El "a por ellos" tampoc incita a l'odi, els nostres fiscals solssament miren en una direcció.
El nacionalisme català és punible però el nacionalisme espanyol és gloriós.
En quin país m'ha tocat viure? Tot plegat és indignant i trist.

No l'han publicada.

dissabte, 23 de desembre de 2017

dilluns, 18 de desembre de 2017

Combat de tardor - Joan Bernadas


Joan Bernadas és un escriptor novell ple d’experiència viscuda intensament. És un home fet a si mateix que ha lluitat per obrir-se camí i aquesta experiència i la saviesa apresa en el dia a dia es reflexa en els seus contes plens de vivències i de situacions versemblants.

L’obra consta de nou contes que tracten temes diversos, des de la guerra civil, antics amors, situacions sorprenents i fins i tot, esdeveniments còmics.

L’imaginari de Joan Bernadas és poderós i el seu estil precís i clar, de manera que una vegada llegit el darrer conte en tenim ganes de llegir-ne més.

Joan Bernadas és un altre talent descobert a les escoles d’escriptura creativa i la viva demostració de que amb ganes i perseverança tot és possible.

Llegiu-lo i gaudiu-lo que se us farà curt.

Valoració@  @  @  @

Recomanat per gaudir d’una bona lectura.

Sense contraindicacions apreciables.

Ediciones Carena:  175 pagines.