La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

divendres, 19 de gener de 2018

Cròniques del Parkinson - ( V )


El conte nord-americà “¿Quién es Parky? té una voluntat divulgativa de la MP, ja que està escrit perquè els nens entenguin la malaltia. En aquest conte hi ha una carta anònima adreçada als amics i familiars  que és un magnífic resum de tot el que ens pot passar. La transcric a continuació:

Carta als amics i familiars

Tinc la malaltia de Parkinson. No és contagiosa ni hereditària. Ningú sap quina és la causa però algunes de les cèl·lules dopaminèrgiques del cervell comencen a morir ràpidament. Totes les persones perden lentament cèl·lules de dopamina a mesura que van envellint. Si, de cop, aquestes cèl·lules comencen a morir més rapit del normal es desenvolupa la malaltia de Parkinson, Es tracta d’una malaltia que progressa lentament i normalment apareix quan les persones es fan grans. Hi a medecines que ens poden ajudar. En diversos anys he provat medecines cada cop més fortes i noves. Algunes em fan sentir molt malament i és necessari fer molts ajustaments. Heu d’entendrem, tinc dies millors i dies en que estic pitjor.
Exposo les coses que em passen o em podran passar en un futur incert:

Emocions: A vegades ploro i sembla que estic molt enfadat, podeu pensar que és perquè m’heu fet mal. Probablement és pel Parkinson. Seguiu parlant-me i no feu cas de les llàgrimes, tot seguit estaré bé..

Temblors: Espereu que comenci a tremolar. A vegades ho faig i a vegades no. Ara les medecines tracten els tremolors. Si les mans, els peus o el cap em comencen a tremolar, ignoreu-lo. M’asseuré sobre les mans o me les posaré a les butxaques. Tracteu-me com sempre. Que importa un lleu tremolor entre amics?

La meva cara: Penseu que no em distrec amb vosaltres perquè no em veieu somriure o riure. Si veieu que us estic mirant i no tinc expressió a la cara, és pel Parkinson. Puc escoltar-vos, la meva intel·ligència és la mateixa, simplement passa que no m’és fàcil articular expressions facials. Si estic menjant pot ser que em taqui. És una cosa que em molesta, així que em netejaré.

Rigidesa: Estic preparat per sortir, m’aixeco, de cop amb prou feines em puc moure. Potser s’ha acabat l’efecte de la medicació. La rigidesa és un efecte del Parkinson. Doneu-me una mica de temps, seguiu parlant.

Exercici: Necessito caminar tots els dies, uns 3 o 4 kilòmetres és suficient. Camineu amb mí; en companyia el passeig és més agradable. Potser aniré més lent però al final arribo. Recordeu-me que si camino encorbat és perquè no m’he donat compte. Haig de fer exercicis d’estiraments i flexions tots els dies, si podeu ajudeu-me a fer-los.

La meva veu: A mesura que els tons més greus desapareixen notareu que la meva veu es fa més aguda i fluixa. Es pel Parkinson. Ja se que vosaltres podeu parlar més alt, més rapid i acabar les meves frases. No m’importa, deixeu que parli, que doni forma als meus pensaments i parli per mi mateix. Segueixo estant aquí, el meu cap esta bé. Com soc més lent amb els moviments, els meus pensaments també són més lents. Vull se part de la conversa. Deixeu-me parlar.

Endormiscament: Es possible que em queixi de no poder dormir. Si em veieu deambulant de nit, és pel Parkinson. No té res a veure amb el que he menjat ni amb les ganes que tingui d’anar al llit. És possible que faci una capcinada durant el dia. Deixeu que dormi quan pugui. No sempre puc controlar quan estic cansat o quan tinc ganes de dormir. Sigueu pacients amics meus. Us necessito. Soc la mateixa persona, simplement m’he tornat una mica més lent. No és fàcil parlar sobre el Parkinson, però ho intentaré si realment esteu interessats. Necessito als meus amics. Vull formar part de la vida.

Sisplau, no deixis de ser amic meu.

                                    -----------------------------------------

Certament encara no pateixo tots els símptomes que descriu la carta, però alguna cosa hi ha que comença a manifestar-se, alguna cosa que et diu, que s’insinua, que tot  anirà a pitjor i et fa pensar que perquè t’ha tocat la grossa ara  i no podia esperar als vuitanta anys...

Però no, t’ha tocat de ple i coneixes algú que et diu: “Millor tirar la copa que no saber on és”. Ho compreneu? Millor tirar la copa (pels tremolors) que no trobar-la (per l’Alzhéimer). Per tant, cal seguir i recordar sempre aquesta màxima:

“Prefereixo alegrar-me i pensar en les coses que puc fer que entristir-me i plorar per les que no puc fer”.

Sigueu feliços.
(Continuarà...)

dissabte, 6 de gener de 2018

Quina injusticia

Carta a "La Vanguardia"enviada ahir a les dues de la matinada. La publicaran?

Sr. director,

Acaben de denegar la llibertat provisional del Sr. Oriol Junqueras. Ja és veu clarament que és un personatge perillós, molt violent i que tornarà a delinquir a la que surti.
Bé, els Barcenas, Rato, Urdangarin i tants d'altres no poden tornar a delinquir?
Veiem que acusen d'odi a professors, a tutaires, a gent que expressa la seva discrepància, però mai acusen als tertulians que ens menyspreen a les televisions estatals. El "a por ellos" tampoc incita a l'odi, els nostres fiscals solssament miren en una direcció.
El nacionalisme català és punible però el nacionalisme espanyol és gloriós.
En quin país m'ha tocat viure? Tot plegat és indignant i trist.

No l'han publicada.

dissabte, 23 de desembre de 2017

dilluns, 18 de desembre de 2017

Combat de tardor - Joan Bernadas


Joan Bernadas és un escriptor novell ple d’experiència viscuda intensament. És un home fet a si mateix que ha lluitat per obrir-se camí i aquesta experiència i la saviesa apresa en el dia a dia es reflexa en els seus contes plens de vivències i de situacions versemblants.

L’obra consta de nou contes que tracten temes diversos, des de la guerra civil, antics amors, situacions sorprenents i fins i tot, esdeveniments còmics.

L’imaginari de Joan Bernadas és poderós i el seu estil precís i clar, de manera que una vegada llegit el darrer conte en tenim ganes de llegir-ne més.

Joan Bernadas és un altre talent descobert a les escoles d’escriptura creativa i la viva demostració de que amb ganes i perseverança tot és possible.

Llegiu-lo i gaudiu-lo que se us farà curt.

Valoració@  @  @  @

Recomanat per gaudir d’una bona lectura.

Sense contraindicacions apreciables.

Ediciones Carena:  175 pagines.

divendres, 8 de desembre de 2017

Cròniques del Parkinson - ( IV )


Mai hauria cregut que una de les seqüeles de la malaltia del Parkinson (MP a partir d’ara) seria la pèrdua progressiva de l’escriptura. Sense adonar-me’n la meva lletra, que mai ha estat gaire airosa, ha perdut claredat, les lletres s’apilonen com si l’extensió del paper blanc fos limitada i les paraules tinguessin por de caure del full.

El traç s’ha fet incert i cal concentrar-se per fer una exposició mitjanament llegible. Haure de fer caligrafia? Aixó seria tancar un cicle vital. No diuen que la gent gran torna a la infantesa? Ara però ens queda el recurs de l’ordinador que suporta totes les revisions que siguin necessàries. Per tant no ens podem queixar.

Resultat d'imatges de CREUERPer fer temps mentre arriba el nostre nét, hem anat amb la Teresa a fer un petit creuer fins a Gènova. A estat una experiència (ara tots hem de viure experiències...) curiosa. A la pròpia inestabilitat de la MP s’ha d’afegir el balanceig del vaixell, combinació que sortosament no ha estat letal i no he caigut per la borda. Altra cosa era a l’hora de dinar, total unes 3000 persones a l’assalt d’un bufet lliure, Aquesta activitat quasi cinegètica em produïa un increment notable de la mena vibració natural de manera que havia d’agafar fort el plat perquè les croquetes no sortissin disparades.

Perquè ara hi ha dies que entro en un estat de vibració interior que em recorda les classes de física quan ens explicaven la vibració dels electrons al voltant del nucli de l’àtom. A vegades aquest tremolor s’apodera del meu braç dret fent difícil la lectura del llibre que estic llegint obligant-me a agafar-lo amb força no sigui que es desmaneguin les paraules i caiguin al meus peus tot un grapat de lletres perdudes. Sortosament això no passa cada dia i puc gaudir de moments tranquils, especialment si faig alguna activitat que cridi la meva atenció.

Una d’aquestes activitats que he començat amb força és el taichi. Qui ho havia de dir, jo sempre tant escèptic amb les tècniques orientals! El meu cervell educat de cara les ciències sempre ha mirat amb desconfiança els remeis miraculosos inexplicables, potser serà que la MP me l’ha canviat tant sense adonar-me’n que ara accepta el que a la pràctica li funciona sense fer-se més preguntes.

Perquè la MP, a més dels efectes físics concrets, genera tot un reguitzell de preguntes sense resposta, preguntes que ningú, ni els especialistes, poden contestar. De fet el cervell és el més complex dels òrgans i esbrinar alguns dels seus secrets serà feina àrdua i feixuga.

Vaig a una conferència sobre la repercussió de la MP a l’àmbit familiar, és destaca especialment l’acceptació de la malaltia, encarant el dia a dia de manera positiva i activa  També és fa palès la necessitat d’evitar la sobrecàrrega del cuidador.

(Continuarà...)

diumenge, 19 de novembre de 2017

"Quan arriba la penombra" - Jaume Cabré


Jaume Cabré, després de publicar la magnifica novel·la Jo confesso” ens presenta aquest recull de contes que tenen en comú una temàtica  inquietant i tenebrosa.

“Quan arriba la penombra” és un recull de tretze relats, alguns relacionats entre ells, que explorent la part més fosca d’uns personatges inquietants.

Crec que el recull és irregular i, al meu parer, ni han alguns millors que d’altres.

Curiosament també explora la temàtica del personatge perdut dintre d’un quadre, tema que vaig desenvolupar en el meu conte “La galeria d’art”, en una coincidència força improbable.

De fet aquest és un recull força agradable que ens reafirma en la capacitat de Jaume Cabre com a fabulador d’històries.
 
Valoració@  @  @

Recomanable per una lectura distreta i sense complicacions formals o temàtiques.

Contraindicat si no ens agraden els contes o les histories tenebroses.

Editorial Proa:  279 pagines.

Per saber-ne més:   Jaume Cabre

dissabte, 11 de novembre de 2017

Cròniques del Parkinson - ( III )


Els metges sempre posen noms complexos a disfuncions comunes com ara la “disfàgia” que és la pèrdua progressiva de la facultat de deglució i de la parla per la disminució de la mobilitat de les cordes vocals. A la pràctica, en el seu primer estadi, es manifesta per un aprimament de la veu i una lleu afonia,

Intento superar això amb exercicis fonètics que practico amb ajuda del piano que dorm a casa des de fa molt de temps. També he intentat anar a una coral però les dificultats de lectura de les partitures, amb un constant canvi d’ulleres i una il·luminació inadequada em produïa una tensió excessiva, amb un increment del tremolor que feia inestable la partitura i aumentava les dificultats de lectura.

De fet a poc a poc entrem en una carrera d’obstacles que es van incrementant progressivament però que, ara per ara, puc controlar amb més o menys fortuna,

Fa uns dies vaig llegir a “La Vanguardia” que hi ha dues noves línies d’investigació contra el Parkinson esperançadores, una es basa en un fàrmac contra l’asma, el conegut “Ventolin” que sembla que bloqueja una proteïna cerebral que és sospitosa de causar la malaltia.

L’altra línia d’investigació ha obtingut neurones a partir de cèl·lules mare i les ha implantat al cervell de macacos amb bons resultats. Diu la crònica que en breu començaran els assaigs clínics en persones humanes, en breu vol dir a l’estiu de l’any que ve i, si tenim en compte que els assaigs clínics poden tardar 10 anys, aquestes investigacions, en cas de reeixir, serviran per les generacions futures.

Vaig a una nova sessió de teràpia de grup, l’ambient és distés, i hi ha intercanvi d’experiències i sensacions, cadascú ho viu a la seva manera e intenta seguir endavant. Els que viuen sols són els que ho tenen més magre perquè l’ajut i l’escalf de la parella no té preu, ens facilita el dia a dia i ens anima quan ho necessitem.

La vida continua amb tot el seu esplendor i tota la seva decadència... 
                                                                                          
(Continuarà...)