La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimarts, 30 de març de 2010

El Cafè de la Granota - Jesús Montcada

Amb “El Cafè de la Granota” Jesús Montcada reprèn les narracions centrades en la vida de Mequinensa que va iniciar amb “Històries de la mà esquerra” i que tindrà la seva màxima expressió amb “Camí de Sirga” la magistral novel•la coral que ens endinsa en els fets i els personatges de la vila desapareguda.

El llibre consta de 14 relats de temàtica molt variada que reflexa el caràcter de la gent del Baix Ebre, en un temps que no pot tornar i del qual només en queda la memòria.

dissabte, 27 de març de 2010

En el Centenari de Màrius Torres - Glòria Judal

Enguany es celebra el centenari del naixement de Màrius Torres, poeta que assolí en la seva breu vida una intensa maduresa. La seva veu lírica ha esdevingut una de les més pregones de la literatura catalana contemporània. Va veure la llum a la ciutat de Lleida l’any 1910 i va morir al sanatori de Puig d’Olena, Sant Quirze de Safaja, el 1942. Tenia, per tant, 32 anys.

Màrius Torres pertanyia a una família d’ important trajectòria intel•lectual. Humbert Torres, pare del poeta, fou metge i polític reconegut. La mare de Màrius, Maria Pereña, filla d’advocat, polític i catedràtic de literatura fou una dona molt culta i sensible que educà els seus tres fills, Màrius, Víctor i Núria, en l’amor a la música i a les diverses manifestacions de l’art i la bellesa.

Màrius, de ben jove, es formà d’una banda en el republicanisme catalanista i de l’altra en una concepció espiritualista de l’existència que tan havia de pesar en la seva obra. Va créixer en un entorn familiar protector, ric en afectivitat, pulcre i educat.

Acabat el batxillerat, en el 1926, es traslladà a Barcelona per estudiar medicina. Era un estudiant brillant, treia les màximes qualificacions. Màrius era de caràcter reservat i solitari, però de grans amistats i fidelitats.

Acabada la carrera i doctorat a Madrid, entre diverses perspectives que li proposa el seu pare, tria quedar-se a Lleida i exercir de metge durant tres anys, alhora que es dedica a les seves activitats artístiques preferides.

Cap a la primavera de 1935 cau malalt de grip i en patirà durant unes setmanes. El desembre d’aquell any se li declarava una tuberculosi. Amb aquests fets es produeix un canvi definitiu en la vida de Màrius Torres. Ingressa al sanatori de Puig d’Olena (Sant Quirze de Safaja) d’ on, a excepció d’unes breus anades a Barcelona, no en sortirà durant els set anys que transcorreran fins a la seva mort. El setembre del 1936 el seu germà Víctor marxa al front. En el diari que escriu, i que va adreçat al germà, “Desolació” és el mot síntesi present al costat de reflexions sobre la condició humana, la tristor, el neguit, l’angoixa... Aquest any, doncs, marca la inflexió definitiva de la temàtica de la seva poesia: el dolor, el misteri de Déu, de l’ Univers, la malaltia, la guerra, la mort.

Esperances de millora i decepcions sobre la seva salut, anaven succeint- se.

Durant l’estiu d’aquell any coneix Mercè Figueres, pacient, també, del sanatori, amb qui compartiria una íntima amistat i que esdevindria motiu d’inspiració, com queda palès en la major part de les Cançons de Mahalta, a ella dedicades. A part d’aquesta relació, i de fora de l’establiment, Esperança Figueres, germana de Merçè, Joan Sales, i Josep Saló, que més tard seria metge del sanatori, el visitaven sovint. Amb Joan Sales mantindrà una relació epistolar fins al final, de manera que l’editor i escriptor es convertirà en l’assessor literari del poeta i pòstumament en el seu editor.

L’any 1936 fou l’única vegada que Màrius Torres manifestà públicament les seves conviccions polítiques. Va col•laborar, amb el pseudònim Gregori Sastre a L’Ideal de Lleida, setmanari d’Esquerra Republicana.

Malgrat les limitacions en què vivia, 1937 fou un any feliç i ple d’amor. No així l’any següent amb que, esfondrat el front d’Aragó, queia Lleida en poder dels feixistes. Casa seva va ser saquejada; els seus pares van haver de fugir primer a Barcelona i després a França, establint-se a Montpeller, on també hi trobaren Carles Riba. Màrius Torres, fou una de les moltes persones a qui s’aplicà la Ley de Responsabilidades Políticas per la seva col•laboració en el setmanari republicà L’Ideal.

Des de l’any 1939 fins a 1942, el poeta escriurà contes i poemes. Entre els alts i baixos de la seva malaltia no deixarà de compondre música per a poemes de poetes que admirava; també estudiarà harmonia, així com llatí i italià per a llegir millor els clàssics.

Màrius Torres va morir el 29 de desembre de l942.

Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales publicarà l’obra a Coyoacán, Mèxic, a la col•lecció Quaderns d’Exili; les despeses seran cobertes per Francesc Cambó.

Pocs poetes han sorprès tant en un període de temps tan breu, com Màrius Torres. Concebuda com a absoluta experiència vital i cultural on la poesia i la música són la clau per interpretar el món, la seva obra és un llarg soliloqui entre la gran pugna entre la misèria del cos, la grandesa de l’ànima i l’inefable esperit de l’univers.

Tot un regal per l’esperit del lector que sigui capaç de copsar-la; plena de bellesa simbòlica, de profunda reflexió, de maduresa intel•lectual, de domini lingüístic, sens dubte, captiva i eleva.

Serà tot un goig, aprofitant aquest centenari, posar veu als poemes, difondre la personalitat del poeta, correspondre, i convocar -si està dins les nostres possibilitats-, als actes que se’ns ofereixin.
I, en veu baixa, o bé oint-nos el so de les paraules, llegim:

La mort passava en un matí d’abril. Tan alta
sobre un món desvetllat amb tots els noms florits,
que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta,
i els cims nevava la carícia dels seus dits.

Però un fresc perfum de llorer s’elevava
com una veu del món a l’impecable pas.
-Altiva segadora, que per beure’n la saba
segues el camp més fèrtil amb una falç de glaç,

¿de què et val afollar les espigues sens nombre
si et cau una llavor en cada brot que culls?
Quan has passat, el món rebrosta a la teva ombra,
i orenetes vivents s’escapen dels teus ulls!

Orgullosa, no saps que sota el teu caprici
la veu dels moribunds és molt més que un sanglot?
Una vida s’encén a cada sacrifici.
Potser ni tu mateixa no pots morir del tot.

Text elaborat a partir de la publicació “Marius Torres, l’última rosa”de Felip Gallart. Edicions Pagès.

dilluns, 22 de març de 2010

On ets? - Glòria Judal

  On ets, que el silenci es fa pregon
  si la teva veu no el detura?
  Que m'ho conti el vent, si per ventura,
  ets encara on et cerquen els meus ulls.
  En el silenci hi dormen somnis negres
  i estrelles sense llum. Trenca'ls amb un conjur!
  Fes-me somriure! Digue'm tot allò que ens faci viure.
  Sigues prest, fidel a la crida!
  Quin degotar més lent, el pas dels dies...

   L'aparent senzillesa es la millor manera expressar els sentiments més profunds.

diumenge, 21 de març de 2010

Homenatge a Catalunya - George Orwell

L’obra del jove Orwell relata les seves experiències a la Guerra Civil Espanyola com a milícia del POUM, partit d’inspiració marxista enfrontat al PSUC.


És extraordinària la primera part que explica les seves vivències al front, la manca d’armament, el desgavell permanent, la lluita aferrissada i, també, l’avorriment i el fred a les trinxeres.

Més endavant, amb un premis pot tornar a Barcelona i aquesta casualitat li permet presenciar personalment les lluites entre els dos partits marxistes i la repressió posterior que l’obliga a fugir del nostre país.

Llibre mític, que en el seu dia no vaig llegir, i que en reafirma en el meu convenciment de que George Orwell és un escriptor de pes, que mai defrauda, i del qual sempre pots aprendre alguna cosa.

dimecres, 17 de març de 2010

Noche triste de octubre - Gil de Biedma - 1959

  Definitivamente
  parece confirmarse que este invierno
  que viene, será duro.
  Adelantaron
  las lluvias, y el Gobierno,
  reunido en consejo de ministros,
  no se sabe si estudia a estas horas
  el subsidio de paro
  o el derecho al despido,
  o si sencillamente, aislado en un océano
  se limita a esperar que la tormenta pase
  y llege el dia, el dia en que, por fin,
  las cosas dejen de venir mal dadas.

Escrit l'any 1959, però més actual no pot ser!!!!

diumenge, 14 de març de 2010

Matí fosc - Franck Pavloff

Breu faula antifeixista, que ens mostra els efectes devastadors d’aquesta ideologia, a traves d’un conte simbòlic que reflexa la realitat del progressiu extermini dels indesitjables segons els criteris subjectius del govern.
Molt didàctica, excel•lent per ensenyants.

dijous, 11 de març de 2010

Carles Salvador i Gimeno (Poemes III - Haikais)

Que es un haykai?
En origen, es una poesia japonesa del segle XVI, que consta, en principi, de tres versos de 5, 7, 5 síl•labes respectivament, i que tracten d’escenes de la vida quotidiana.
Mostrem alguns haykais publicats el 1929:

    HAIKAIS

    VACANCES
     Infantil alegria. 
     Si sempre fos dijous
      quin goig de vida!
             
               ANUNCI: COMERÇ
              Al surtidor de gasolina
               hi ha un fanaló rodó:
               la lluna engelosida.
                               
                                PRECEPTIVA LITERÀRIA
                                Wilde: Mosca: Animaló
                                que busca la brutícia
                                 i cerca la claror.
                                                      
                                                  ART AMATÒRIA
                                                  Amor:
                                                  Màscara de ploralla
                                                   i de rialla.
   
                                         MEDITERRANISME
                                         Bé sabran dir les gavines
                                         quines dents té ara la mar
                                         que semblen veles llatines.
                                                                       
                               VÀLVULA
                               Quin bàlsem el plor de dona
                                si per no cridar
                                plora.
                                                                     
                     NOCTAMBULISME
                     Amaneix el dia
                     quan els estrels tenen son
                     i es retiren a dormir.
                                        
      REFRESC
      Suc taronja: 
      El sol es desfà
      gota a gota.

Haikais, Vermell en to major, Castelló de la Plana, Imp. Fills de J. Armengot, 1929.

dimecres, 3 de març de 2010

Vida Privada - Josep M. de Sagarra

La novel•la "Vida Privada" escrita l’any 1932, va marcar, en la seva època un veritable escàndol que afecta a la societat benestant del seu temps. Escrita en menys de dos mesos a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, la seva lectura fa palès, potser, aquesta celeritat i alguns dels passatges son reiteratius i excessivament extensos.

L’autor ens mostra el seu domini del lèxic, ric i mai repetitiu, el seu coneixement dels ambients que descriu, des de els baixos fons del barri del Raval a les estances de la zona alta.

De fet el llibre passa de puntetes per la Barcelona d’aquell temps, fora de l’àmbit estricte de la classe alta i es troba a faltar una més gran implicació en els fets històrics d’aquells dies.

De tota manera es un llibre imprescindible per recuperar un autor que va marcar tota una època i que va ser injustament ignorat i menystingut pels intel•lectuals catalanistes una vegada retornat del seu exili.