On ets, que el silenci es fa pregon
si la teva veu no el detura?
Que m'ho conti el vent, si per ventura,
ets encara on et cerquen els meus ulls.
En el silenci hi dormen somnis negres
i estrelles sense llum. Trenca'ls amb un conjur!
Fes-me somriure! Digue'm tot allò que ens faci viure.
Sigues prest, fidel a la crida!
Quin degotar més lent, el pas dels dies...
L'aparent senzillesa es la millor manera expressar els sentiments més profunds.
Un poema preciós!!
ResponEliminaCarles et passo aquest enllaç, és una revista de literatura molt interesant, poder ja la coneixes :
http://www.lallunaenuncove.cat/