La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

diumenge, 25 d’abril de 2010


Graffiti-homenatge al mestre, poeta i gramàtic Carles Salvador a l'Institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet (València)
"Defensant la cultura de cada poble és com es pot defensar la cultura universal"
Carles Salvador i Gimeno (1893 - 1955)

divendres, 23 d’abril de 2010

La Terra és mou


La recent activitat del volcà islandès juntament amb els terratrèmols d’Haití, Xilè, China, etc. per anomenar únicament els més importants, ens mostren, un altra vegada, que la Terra no és estàtica i que la dinàmica terrestre està en plena activitat.

La nostra limitada visió temporal de les coses ens fa pensar que el relleu, el paisatge, tot el que veiem, és immutable, és quasi etern, però en realitat tot canvià, si és vol molt lentament, però canvia i evoluciona, modificant-se cada dia, a cada moment.

Els desastres naturals puntuals son la manifestació d’una descàrrega de tensions, de forces que s’han anat acumulant molt lentament i durant molt de temps.

Nosaltres, en la nostra inconsciència, volem controlar-ho tot, preveureu tot, i això, com a la vida mateixa, no ens és possible.

L’home davant de les forces de la natura és molt poca cosa i aquest tipus de desastres ens han d’ajudar a ser conscients de les nostres limitacions.

Les crisis, tant naturals, com econòmiques, ens posen a tots en el seu lloc, tot i que, com sempre ha passat, a uns més que als altres.

divendres, 16 d’abril de 2010

Potser una espurna - Josep López Badenas

   Les meves restes –jo, ja no
   trigaré gaire en convertir-me en restes-
   no em mireu així!
   convertiu-les en cendres i
   escampeu-les al vent,
   potser una espurna anirà
   a parar als ulls
   d’alguna de les dones
   que m’han estimat
   Ella, plorarà,
   vessaran llàgrimes dels seus ulls.
   Mai sabrà perquè, ni per qui...

                           Abril, 2010
                           Homenatge a José María Pérez Álvarez
                           Del llibre, "La soledad de las vocales".

Cuentos de soldados y civiles - Ambrose Bierce

Nat en un poblet de colons d’Ohio el 1842. Desaparegut de manera misteriosa a Mèxic en plena revolució mexicana, l’any 1914, possiblement després d’unir-se a les forces revolucionàries de Pancho Villa. Una de les versions més congruents de la seva mort amb la seva figura explica: Bierce, capturat per tropes mexicanes contrarevolucionàries, esclatà a riure davant del seu propi escamot d’afusellament que posaria fi a la seva vida.

Oficial nordista, combatent a primera línia en la Guerra Civil Americana, 1861 - 1865

Viu a Sant Francisco –California- entre els anys 1866 al 1899, una ciutat en plena evolució en la que coincideixen pioners i buscadors d’or. El llibre "Cuentos de soldados y civiles", està escrit a partir de l’experiència personal viscuda durant dos anys en el conflicte que va enfrontar el nord i el sud.

Des de 1866, treballa com a periodista i escriptor a California, a les terres conegudes com el llunyà oest, la qual cosa el convertí en testimoni i actor dels grans successos que conformaven la nova nació americana.

L’autor, va descrivint batalles, escaramusses, execucions, guàrdies nocturnes, en el repertori dels contes “de soldados”, pel que fa a la part “de civiles”, parla de campaments de buscadors d’or, desafiaments, crims, enfrontaments, ja sigui amb feres, o bé, amb el món fantasmagòric que en tot moment assetja als qui gosen enfrontar-se als extensos i desolats boscos i deserts d’aquelles desconegudes i inhòspites terres ens les que, de manera imparable, comença l’expansió i colonització del Far-West americà. També cal destacar un gran sentit de l’humor que impregna algunes històries –sovint, humor negre- tan negre, que algunes vegades resulta difícil de percebre, però, què, es fa del tot necessari per donar cohesió interna a la narració. Bierce, és el gran successor de Poe i mestre de Lovercraft. Els seus relats fantàstics es troben en les històries d’aquest volum. Tampoc es pot obviar el seu vessant humorístic, ple d’enginy i mordacitat, en la línia dels anomenats tall tales, històries esbojarrades dels grans humoristes del Far-West.

El conjunt de contes conformen un extraordinari i variat conjunt narratiu de gran valor testimonial de la història nord-americana, a la vegada és una gran obra mestra de la literatura contemporània.

De la bibliografia de l’autor cal esmentar el "Diccionari del diable", un recull de més de dues mil sarcàstiques “definicions” de paraules. Una obra imprescindible per a tots aquells que vulguin immunitzar-se contra l’hipocresia, els tòpics, i les anomenades i dites definicions políticament correctes.
                           
           Recomanació a càrrec de Josep López Badenas

dimecres, 7 d’abril de 2010

Romance del Duero - Gerardo Diego

Fa un parell de mesos vaig anar, per motius professionals, a Logroño.

La feina era entre Logroño i el port de Piqueras, en direcció a Soria. Cal visitar aquesta zona, per a mi desconeguda, que travessa la Sierra de Cameros amb les seves cingleres terroses, els espadats i els poblets, com Nieva de Cameros, situats al cim de les vessants.

Seguint fins a Soria, et trobes un magnífic paisatge castellà i una petita ciutat, reclosa en si mateixa, d’aire tranquil i melangiós. A la sortida, en direcció Saragossa, travesses, per un pont antic, el riu Duero. A ma esquerra hi ha el monestir de Sant Juan de Duero, de l’ordre dels templaris, amb un claustre únic per la seva originalitat.

El riu Duero discorre tranquil aigües avall. Ara he trobat expressats els sentiments del poeta Gerardo Diego davant d’aquesta placidesa fluvial

  Romance del Duero
 
  Río Duero, río Duero,
  nadie a compañarte baja,
  nadie se detiene a oír
  tu eterna estrofa de agua.

  Indiferente o cobarde
  la ciudad vuelve la espalda.
  No quiere ver en tu espejo
  su muralla desdentada.

  Tú, viejo Duero, sonríes
  entre tus barbas de plata,
  moliendo con tus romances
  las cosechas mal logradas.

  Y entre los santos de piedra
  y los álamos de magia
  pasas llevando en tus ondas
  palabras de amor, palabras.

  Quién pudiera como tú,
  a la vez quieto y en marcha,
  cantar siempre el mismo verso
  pero con distinta agua.

  Río Duero, río Duero,
  nadie a estar contigo baja,
  ya nadie quiere atender
  tu eterna estrofa olvidada,

  sino los enamorados
  que preguntan por sus almas
  y siembran en tus espumas
  palabras de amor, palabras.
 
De l'obra "Soria sucedida"

Seguint la carretera veus, al cap de poc, El Montcayo, cim emblemàtic de l'Aragó,
nevat i omnipresent sobre les terres baixes de la Depressió de l'Ebre. Cal agafar l'autopista. Tot queda enrere i la realitat s'imposa, però el record sempre hi serà present.