La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimarts, 29 de juny de 2010

Una cuestión personal - Kenzaburo Oé

Difícil novel•la sobre el descens als inferns d’un jove que acaba de ser pare d’un fill amb una greu malformació cerebral.

Durant tres dies i tres nits navegarà perdut en un mar d’alcohol i sexe, amb una companya d’estudis, tant perduda com ell, cercant el seu camí, dubtant entre desfer-se del nadó o assumir la seva responsabilitat.

És una novel•la dura, sense concessions a un lirisme fora de lloc, escrita magistralment i que enganxa, tot i la cruesa del seu contingut, vagament existencialista.

A l’autor li van donar el Premi Nobel, l’any 1994, i és un dels millors autors de la generació posterior al celebrat Yukio Mishima. El fet de que el mateix novel•lista és pare un fill discapacitat profund, explica, en part, la temàtica d’aquesta novel•la.

dimarts, 22 de juny de 2010

Geòlegs del Món a la Jornada Paisatge i Cooperació per al Desenvolupament

Geòlegs del Món ha participat a la Jornada Paisatge i Cooperació per al Desenvolupament, organitzada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el 18 de juny, formant part, juntament amb les ONG Arquitectes Sense Fronteres i Enginyers Sense Fronteres, de la taula rodona:”El paisatge en la cooperació”.

El cooperant Carlos Fernandez ha explicat els projectes que G. M. porta a terme a Nicaragua i El Salvador.

Aquests projectes, centrats en delimitar les zones de risc, per inundacions, esllavissades, efectes sísmics, volcànics, etc., juntament amb les cartografies dels usos del sòl i de la valoració del impacte ambiental de l’activitat humana, permeten delimitar el territori, planificar el seu us i, en definitiva, millorar el paisatge.

A la Jornada s’ha fet pales però, les dificultats intrínseques de conjugar la nostra visió dels problemes amb la visió dels usuaris finals, així com les traves polítiques que poden sorgir al desenvolupar un projecte, quan les conclusions o recomanacions dels nostres informes afecten als poders locals.                                                                       
                                                                                           Esllavissada al Cerro Lec - Guatemala, per efecte de les pluges de la tempesta tropical Agatha, el 7 de juny de 2010

divendres, 18 de juny de 2010

La Judicatura: Necessita millorar.

Vaig rebre una citació judicial fa set mesos. Havia de presentar-me com a testimoni a un judici, a Terrassa. La “providencia” no indicava de que és tractava, era testimoni de no sabia que. A més, si no hi anava, se m’amenaçava amb una multa de 150,25 € , ser conduït per la Policia Judicial i acusat d’un delicte d’obstrucció a la Justícia.
Durant set mesos estigué pendent de la maleïda citació, no fos cas que m'oblides del dia del judici i anessin a per mi.
Però tres dies avanç del dia assenyalat em va arribar un fax a la feina (tenien totes les meves dades...). Deia així:

“El anterior escrito presentado por el procurador Sr. Pedro Paramo únase, que el letrado Mallol Fontcalda tiene otro señalamiento el qual es anterior al del presente procedimiento, se suspende el señalamiento previsto.

Sobre la posible prescripción del delito dese traslado al ministerio fiscal por el término de tres dias para que informe sobre el mismo y a las demas partes personadas.”

Perplex, desprès de llegir diverses vegades el text em faig diverses preguntes:

• No hi ha altra manera de redactar una senzilla notificació de suspensió d’un judici?
• La sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut estarà redactada en aquests termes?
• En quin país viuen aquesta gent?
• I..., quina estructura mental tenen?

És un petit exemple però, certament, la Justícia necessita millorar.

dimecres, 16 de juny de 2010

Arquitectura milagrosa - Llàtzer Moix

Interessant assaig sobre l’arquitectura espectacular, icona, que s’ha realitzat en el nostre país a partir de la construcció del Museu Guggenheim, a Bilbao.

Amb una prosa clara, concisa i entenedora, l’autor ens explica la gestació i evolució de diversos projectes arquitectònics punters.

Destaca, per la seva magnitud, el projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, com a paradigma de la simbiosi entre la política i l’arquitecte estrella, que dissenya la seva obra sense reparar en el cost del projecte, en el seu us, o en el cost del manteniment posterior.

Es pensa, bàsicament, que la forma, per si mateixa, justifica qualsevol dispendi, sense pensar, moltes vegades, amb claredat, la seva funció. I els polítics, a la manera dels antics faraons, els donen suport en un intent de passar a la posteritat com a gestors d'una magna obra.

Sortosament, la crisi actual ha fet replantejar aquesta manera de fer les coses i, fins i tot els arquitectes estrella reivindiquen ara una arquitectura més continguda i adaptada a la realitat.

dimecres, 9 de juny de 2010

He tingut un somni

Estava somniant, iniciava l’enèsima reencarnació hi havia de decidir el meu futur.

Ho vaig tenir clar: President de la Generalitat de Catalunya. Tindria cotxe oficial, residència pagada i un sou que no estava gens malament: 169.446 €/any (ep! sou brut, no us penseu).

Hi havia una altra possibilitat: Vicepresident, el sou segurament seria una mica inferior, però tindria viatges i oficines a la meva disposició, a París, a Nova York, al Senegal, a l'Argentina, etc., i faria l'importantíssima tasca de cercar la petjada catalana per tot el món mundial.

Però..., potser seria complicat, només hi ha una vacant. El millor seria fer-se conseller, n'hi ha 14, el sou ja és una mica justet: 127.737 €/any, però fent estalvis segurament arribaria a final de mes.

El que tinc clar és que no seré President del Govern Espanyol, el sou ja és ridícul: 91.982 €/any, i tampoc President del Govern Britànic: 141.000 €/any, inferior al del nostre President, lloat sigui, i a més, caldria saber anglès!

De cop un bri de realitat em traspassa el cervell, començo a despertar i recordo que aquest mes l’empresa no m’ha pagat el sou, que potser tancaran i, com autònom, no tinc prestació d’atur. A més, el govern em diu que hem d’estalviar, hem gastat massa i si ens pensem que aixó és xauxa.
Una suor freda em fa despertar de cop. Ho tinc clar: Són uns bandarres!!! (*)

(*) Bandarra: Persona sense cap mena d'escrúpols. Diccionari de la Llengua Catalana.