La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimarts, 28 de setembre del 2010

84, Charing Cross Road - Helen Hanff

La correspondència entre una escriptora nord-americana i el seu llibreter londinenc, durant 20 anys, per adquirir llibres rars i, per a mi, quasi tots desconeguts.

Aquesta relació epistolar, al principi formal, es va fent paulatinament més planera i cordial. Com la correspondència te lloc durant i desprès de la Segona Guerra Mundial, hi ha un intercanvi de paquets de menjar, des de Nord-americà cap a Anglaterra, on hi havia racionament, que ajuda a fer la relació més estreta, tot i que no deixa, en el fons de tenir un aire molt britànic.

El recull demostra un amor intens pels llibres, a pesar de que l’autora no vol saber res de les novel•les, i es fa llegir amb simpatia, cosa que tinc que agrair a l’excel•lent bloc “Bugs eat books” ( feia més de 3 anys que el tenia aparcat a la llibreria...)

De tota manera cal dir que, més enllà de la meitat, es fa una mica reiteratiu i previsible en el seu plantejament formal.

Per cert, tot i la llarga relació epistolar, l’autora no va anar a Anglaterra i no va conèixer mai el seu corresponsal.

El llibre va passar al cinema amb Anthony Hopkins i Anne Bancroft de protagonistes. La recordo vagament com molt emotiva i plena de sensibilitat.

Puntuació ☼ 

Recomanable per les ànimes sensibles i amants dels llibres.

Contraindicat pels que no suporten les histories excessivament previsibles i lineals.

Editorial Anagrama: cast., 126 pag.

4 comentaris:

  1. Vaja, veig que no t'ha desagradat, però que tampoc t'ha acabat d'agradar del tot. Reconec que és previsible i que no sabria dir perquè em va agradar tant. No sé, només puc dir que em va semblar un llibre encantador, que en el fons no és dir res.

    (Gràcies per la menció/recomenació.)

    ResponElimina
  2. Hola Núria,gràcies pel comentari, al teu bloc dius que potser és una obra cursi, jo aixó no ho crec, de fet tens rao, l'obra te un cert encant.
    Ara una pregunta tècnica, com puc posar fotografies al marge dret del bloc? i una altra, treballes o només et dediques a llegir? Impresionant la teva capacitat lectora. Hauré de jubilarme urgentment.

    ResponElimina
  3. Núria, ja he solucionat el penjar fotografies. La primera és un "trampantojo" d'en Pere Borrell

    ResponElimina
  4. Ostres, Carles, perdona per contestar tan tard. No sé per què, estava convençuda que el Blogger tenia prou intel·ligència i/o deferència com per un cop que publico un comentari en un blog enviar-me les respostes al meu correu, com fa quan escric al meu blog.

    M'alegro que hagis pogut solucionar això de penjar fotografies, perquè tampoc és que jo sigui cap experta en el funcionament de webs i ara mateix no sé si seria capaç d'explicar exactament com m'ho vaig fer per penjar-les.

    La veritat és que ara no tinc feina i que n'estic buscant. Però jo m'he trobat amb molta gent que encara llegeix molt més que jo. De veritat.

    ResponElimina