La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

diumenge, 30 de gener de 2011

Mi padre y yo - J. R. Ackerley

Relat autobiogràfic que analitza les relacions de l’autor amb el seu pare, home distant, del qual, a la seva mort, es descobreix que tenia una família paral•lela amb tres filles.
Aquesta sorprenent revelació propicia que el seu fill, intel•lectual de prestigi i homosexual confés i reconegut, indagui en el passat familiar.
El relat, escrit amb fina ironia, es llegeix amb fluïdesa i interès.
Destaca el capítol en el que l’escriptor descriu el inici de les seves experiències sexuals, escrit sense complexos, en el que queda palesa l’infructuosa recerca de l’Amic Ideal, recerca frustrant que acaba amb la substitució d’aquest amic per una gosa, sobre la que escriurà un llibre titulat “Mi perra Tulip”, un dels millors relats sobre la convivència entre gossos i persones que s’ha escrit.
Escriptor de obra molt curta, Ackerley era un autor que, com deia Cervantes, sempre havia de fer un altra cosa (cercar noiets) abans que escriure.

Valoració:  ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat pels amants de les biografies agosarades i diferents.

Contraindicat pels homófobos i seguidors estrictes de la moral catòlica.

Anagrama: 245 pag.

dissabte, 29 de gener de 2011

Tretze tristos tràngols - Albert Sanchez Piñol

Tretze contes de l’autor de “La pell freda”, escriptor creador d’un univers original, ple d’essers peculiars, i molt personal, que esclata a “Pandora al Congo”.

Són setze contes o faules de característiques molt diferents, lleugerament inversemblants, i de temàtica molt variada.

Destaca extraordinàriament el conte “Tot el que li cal saber a la zebra per sobreviure a la sabana”, real i simbòlic com la vida mateixa.

És, en definitiva, segons el meu parer, un llibre irregular, de fàcil lectura, del que sobresurt, amb molta força, el conte assenyalat.

Valoració: :  ☼ ☼

Recomanat als lectors de contes inversemblants i amb molta imaginació.

Contraindicat als lectors incrèduls i cartesians.

Edicions 62: 212 pag.

diumenge, 23 de gener de 2011

La Ruta del Sàhara - Cicle de Conferències

   logo_unesco_mini  

     Amics de la Unesco organitza, tots els dimarts, entre el dia 2 de febrer i el 5 d'abril, un cicle de conferencies sobre el Sàhara, amb un programa molt ambiciós, que avarca molts aspectes de la cultura, geografia, historia, etc. del gran desert de l’Àfrica.
     La ONG Geòlegs del Món, ha estat convidada a participar i exposarà les característiques geològiques, hidrogeològiques i mineres d'aquest desert:
     El programa és el següent:

1. El Sàhara, un mar de sorra?

De mar a mar, per sota del Mediterrani i de les cadenes muntanyoses de l'Atlas, trobem una ampla zona d'una gran sequedat, però de múltiples formes i noms. Des de les dunes als roquissars, des de les planúries a les muntanyes... la vegetació no és totalment absent i alguns oasis són exuberants. Trobem una població humana diferenciada ètnicament, lingüísticament, religiosament i provenint d'una notable quantitat d'estats.

FRANCESC ESPINET, historiador i professor de la UAB

1 de febrer de 2011

2. Dels pobladors prehistòrics als estats actuals

Des dels artistes prehistòrics que gravaren i pintaren les parets de les seves roques fins als actuals fanàtics musulmans d'al-Qaeda, el Sàhara ha estat terra de pas caravaner; però, alhora, en el seu si alguns pobles han desenvolupat cultures i civilitzacions peculiars, d'oasi o de tenda ambulant (sobretot àrabs i amazics), des dels ibadites del Mzab als tuaregs, fins a l'aparició del colonialisme europeu decimonònic i els seus hereus del segle XX, els estats actuals, que ham trossejat arbitràriament l'immens territori.

FRANCESC ESPINET, historiador i professor de la UAB

8 de febrer de 2011

3. Pintures rupestres al desert? L’art de Tassili n’Adjjer

El Sàhara no ha estat sempre un desert. Al massís d’El Tassili n’Ajjer es va descobrir un dels més bonics conjunts de pintures rupestres prehistòriques que avui es coneixen. Aquell descobriment tan sorprenent i extraordinari, quin missatge ens volia transmetre?

OLEGUER BIETE, arqueòleg; FENT HISTÒRIA-Associació Catalana d’Estudis Històrics

15 de febrer de 2011

4. Les expedicions del Museu Etnològic de Barcelona a l’Àfrica Occidental

Des de la seva fundació el Museu Etnològic de Barcelona ha fet campanyes de d’investigació, recerca i recol•lecció a Àfrica: Marroc, Guinea Equatorial, Etiòpia, Senegal i l’Àfrica Occidental. A partir dels objectes recol•lectats veurem la cultura, les tradicions, la vida quotidiana,... d’aquests pobles de l’Àfrica Occidental.

DOLORS SORIANO, conservadora del Museu Etnològic de Barcelona

22 de febrer de 2011

5. Sorra, aridesa i una rosa al desert: geologia del Sàhara

La geologia determina el paisatge i el medi natural condiciona la vida de l’home: el desert és una zona àrida, però, de què esta formada?, com és fa una duna?, quin subsòl hi ha?, és inesgotable l’aigua que condiciona els desplaçaments de les antigues caravanes?, què és un oasi? La presència de petroli o urani en el subsòl, condiciona la vida de l’entorn?

CARLES SALVADOR, geòleg i membre de Geòlegs del Món

1 de març de 2011

6. «Pell de Llarinté, Cua de Tiré»: creences i llegendes de la cultura mandinga

Els mandinga són una ètnia de l'Àfrica amb una gran riquesa de llegendes, cançons i danses, que viuen al Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau i Malí.

KOUMERA DIAKHABY, artista, narrador de contes i membre de l'Associació d'Amics de Diakha Madina

8 de març de 2011

7. Camins solidaris: de Barcelona a Guinea Bissau

El compromís de pertànyer a una entitat que treballa voluntàriament pel desenvolupament i la cooperació a l’Àfrica Occidental permet veure i viure un altre tipus de ruta que va més enllà del seu paisatge i la seva gent: la solidaritat. S’explicaran vivències, experiències i accions, fruit d’aquest contacte amb les poblacions locals.

FELIX PERALES, membre de l’Associació SILO, Camí pel desenvolupament dels nens a Guinea Bissau

15 de març de 2011

8. Els ocells que creuen el Sàhara. Troballes al mig del desert

Cada any milions d’ocells travessen el desert del Sàhara en les seves migracions. Malgrat la barrera geogràfica de prop de 2.000 Km, on tenen escasses opcions per alimentar-se i beure aigua, els ocells la creuen dos cops a l’any, com s’ho fan?

GABRIEL GARGALLO, coordinador general de l’Institut Català d’Ornitologia

22 de març de 2011

9. Es roda al Sàhara! Històries de cine al desert

A 200 km de Marràqueix es troben els estudis Atlas Films d'Ouarzazate, conegut com el Hollywood africà. Ens endinsarem en el seu oasis per saber més sobre les pel•lícules que s'han filmat en aquesta ciutat anomenada «Porta del Desert» i altres històries de cine.

VICTÒRIA MEDINA, arqueòloga, investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB. Membre de FENT HISTÒRIA-Associació Catalana d’Estudis Històrics

29 de març de 2011

10. Els homes lliures (els amazics)

Actualment, al segle XXI i amb més de 14 segles d'invasions de Tamazgha per diferents grups (fenicis, vàndals, romans, àrabs, francesos, espanyols, etc.) l'interrogant que es planteja és com han pogut els amazics mantenir molts elements de la seva cultura, Llengua i visió del món malgrat tot? Qui són realment aquests pobles que moltes vegades se'ns presenten com a exòtics, altres com a rebels i altres com a bandolers.

M'HAMED ABDELOUAHED ALLAOUI, amazic, membre fundador de la Casa Amaziga de Catalunya

5 d’abril de 2011

Nota:
El cicle es clourà els dies 2, 9 i 16 de maig (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la UNESCO (Mallorca, 207, pral.). Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació, podeu trucar-nos o consultar el nostre web.

Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.

Horari: A les 19.15 hores

dissabte, 15 de gener de 2011

No em deixis mai - Kazuo Ishiguro

          L’escriptor de la magnifica obra “El que resta del dia” ens delectà amb una novel•la subtil i inquietant, que ens descriu magistralment la psicologia dels tres personatges que formen el nucli principal de l’obra, submergits en un món especial, que no revelaré, i que cap a la trentena repassen les seves vides, que han viscut junts, des de la infantesa.
          Escrita en primera persona per una de les protagonistes, la novel•la recrea les vivències, els desacords, les seves perspectives de futur, etc. en un entorn programat, que l’autor, amb un complet domini de la trama, deixa entreveure molt a poc a poc.
        Ishiguro és un autor de talent, que domina com ningú un relat farcit de sentiments i que ens mostra estretament les relacions psicològiques entre els tres protagonistes que estan comdemnats, en expressió de l’autor a,  arribar a terme, en un temps més o menys breu.
          Aquesta novel•la, com poques de les que he llegit darrerament, no és adient per a tots els paladars, ja que ànimes molt sensibles, la poden trobar excessivament inquietant...

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable per a lectors amants dels detalls i de les novel•les psicològiques.

Contraindicada als lectors molt sensibles o apressats.

Editorial Empúries: Cat., 317 pag.

dilluns, 10 de gener de 2011

Parlem de llibres - Taller

Encara esteu a temps d’apuntar-vos al taller sobre llibres del Casinet - Cotxeres de Sants, amb el professor Josep López, col•laborador d’aquest bloc.

Son 11 sessions, tots els dilluns, de 19:00 a 20:30 hores en les que es parla de diversos escriptors, bàsicament del segle XX, i es repassa la seva vida i obra.

El taller començarà, el dia 10, amb Juan Rulfo, el cèlebre autor de ”Pedro Paramo” i “El llano en llamas”.