La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 27 d’abril de 2011

Estupor y temblores - Amélie Nothomb

Petita novel·la, suposadament autobiogràfica, que relata l’experiència de la protagonista, belga de naixement, a una empresa japonesa a on progressivament va fen cada cop treballs més degradants.
El relat, que en un principi és xocant i fresc en el seu plantejament, decau progressivament i, poc a poc, va perdent interès i esdevé reiteratiu (potser aquest és un mot excessiu).
Sorprèn la descripció que ens fa l’autora del caràcter japonès, molt poc favorable, així com d’humiliació constant que hi ha en les relacions laborals a l’empresa on treballa.
Tot plegat em fa pensar si ens podem prendre aquest text com representatiu d’una mena de fer “a la japonesa”.
Un altra cosa que sorprèn és el fet de que una empleada, tant poc rendible com és la nostra protagonista, pugui aguantar tot un any sencer a l’empresa.
En definitiva, m’he quedat un xic perplex i sense saber ben bé que pensar-ne. És creïble el relat? Son talment afixi les empreses japoneses?. No serà tot plegat un divertiment a costa dels nipons?
Espero alguna resposta dels amables lector del bloc que il·lumini el meu enteniment.

Valoració:     

Recomanable per a lector amants de l’originalitat inesperada.

Contraindicat als lectors cartesians.

Editorial Anagrama:  143 pag.

divendres, 15 d’abril de 2011

Els Onze - Pierre Michon

 Amb l’excusa d’explicar la gènesi d’un suposat quadre del Museu del Louvre, un quadre extraordinari que ens mostra “Els Onze” membres del Comitè de la Salud Pública, amb Robespierre al capdavant, Pierre Michon dona un repàs esfereïdor, però sense estridències, de l’època del Terror de la Revolució Francesa.

Cal llegir aquesta obra per copsar abastament la seva profunditat, la seva subtilesa plena de matisos i pinzellades, com no podia ser d’altra manera, ja que estem parlant d’un quadre.
                                                                                   
Michon es un escriptor de poca, d’escassa obra, obra d’elaboració lenta, feixuga, reconcentrada, que ens mostra un autor de basta cultura, cultura que ens supera i, fins i tot, ens desborda. Es va donar a conèixer amb “Vides minúscules” i lentament a anat bastin un corpus literari sòlid, dens i, jo diria, quasi perfecte.

No estem però davant d’una obra amable i superficial, sinó davant d’una obra exigent, la seva lectura requereix estar atent i amb els ulls ben oberts per copsar i no perdre de vista excessives referències literàries i/o culturals.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ↑↑↑ Ens manquen estrelles !!!

Molt recomanable per a lectors atents i disposats a enfrontar-se a les    dificultats.

Abstenir-se els que únicament volen passar l’estona.

Club Editor: 121 pag.

El meu següent repte, llegir " Vides minúscules"   

dimecres, 6 d’abril de 2011

Akhenaton, el rei heretge - Naguib Mahfuz

          Novel·la històrica sobre la vida del faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, que va creure en l’existència d’un déu únic, el déu Àton, i els problemes derivats de les lluites amb els sacerdots dels déus tradicionals.
          Relat escrit a partir de la visió que tenen dels fets, els diversos protagonistes que participaren, d’una manera o altra. en els esdeveniments.
           És una novel·la que pot semblar un relat periodístic, però que tot i la seva aparent simplicitat formal, esdevé una narració clara i transparent com les aigües del riu Nil al seu pas per Tebes.
          Naguib Mahfuz demostra, en aquesta novel·la de joventut, el seu saber, el seu domini de l’escriptura, que va esclatar amb força a “El carreró dels miracles” i molts d’altres que justifiquen el Premí Nobel de Literatura de l’any 1988.
 
Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼  ☼  

Recomanat als lectors amants de les novel·les històriques i, en general, dels relats ben escrits.

Sense contraindicacions apreciables.

Editorial Bromera: 198 pag.