Els Onze - Pierre Michon

 Amb l’excusa d’explicar la gènesi d’un suposat quadre del Museu del Louvre, un quadre extraordinari que ens mostra “Els Onze” membres del Comitè de la Salud Pública, amb Robespierre al capdavant, Pierre Michon dona un repàs esfereïdor, però sense estridències, de l’època del Terror de la Revolució Francesa.

Cal llegir aquesta obra per copsar abastament la seva profunditat, la seva subtilesa plena de matisos i pinzellades, com no podia ser d’altra manera, ja que estem parlant d’un quadre.

                                                                                   

Michon es un escriptor de poca, d’escassa obra, obra d’elaboració lenta, feixuga, reconcentrada, que ens mostra un autor de basta cultura, cultura que ens supera i, fins i tot, ens desborda. Es va donar a conèixer amb “Vides minúscules” i lentament a anat bastin un corpus literari sòlid, dens i, jo diria, quasi perfecte.

No estem però davant d’una obra amable i superficial, sinó davant d’una obra exigent, la seva lectura requereix estar atent i amb els ulls ben oberts per copsar i no perdre de vista excessives referències literàries i/o culturals.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ↑↑↑ Ens manquen estrelles !!!

Molt recomanable per a lectors atents i disposats a enfrontar-se a les    dificultats.

Abstenir-se els que únicament volen passar l’estona.

Club Editor: 121 pag.

El meu següent repte, llegir " Vides minúscules"