Guerra i pau - Lev Tolstoi

Finalment, desprès de llegir tants llibres, potser intrascendents, m’he enfrontat a la gran novel•la del mestre Tolstoi.

El resultat ha estat ambivalent, reconec el valor i el interès de l’obra, amb passatges magnífics, especialment els referents a l’ invasió francesa de l’any 1812, que va arribar fins a Moscou, però tanmateix te frases senceres de filosofia personal de Tolstoi que tenen un interès menor i trenquen el ritme de l’obra.

L’obra gira al voltant de les vivències de quatre famílies, totes aristocràtiques (el poble senzill no te res a fer en aquesta història, llevat de treballar pels senyors) i es desenvolupa entre Moscou, Sant Petersburg, les finques rurals dels senyors i els camps de batalla.

Però, apart dels personatges principals, hi han múltiples actors secundaris (més de 500) que fan la lectura una mica confosa si, com és el meu cas, aquesta es dilata en el temps i s’intercala amb altres lectures. És per això que es troba a faltar una guia de personatges a l’edició d’Edicions 62, defecte que he detectat altres vegades en obres cabdals d’aquesta editorial.

L’extensió de la novel•la, de més de 1.000 pagines de lletra menuda, fa que la lectura sigui llarga, i els canvis d’ambient i de personatges, un xic sobtats, ens obliga a estar molts atens per no perdre el fil de l’historia.

Els personatges de la novel•la, i especialment Pere, el protagonista principal, són descrits com essers dubitatius, alguns perduts en el seu ambient, i altres fins i tot arriben a ser, segons la meva opinió, caricaturescos. De tota manera, es tracta d'una obra d'obligada lectura que es un dels màxims exponents de la literatura del segle XIX.

Valoració:  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pel seu contingut històric i pel que representa a la literatura universal.

Contraindicada per a lectors sense gaire temps i amb poca paciència.

Edicions 62: 1.042 pag.