La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dilluns, 23 d’abril de 2012

París no se acaba nunca - Enrique Vila-Matas


Poques vegades he deixat un llibre sense llegir, sóc força disciplinat en aquesta qüestió, però Enrique Vila-Matas em supera...

Em va passar a”Lejos de Veracruz” i ara amb aquesta novel·la. No dic que no domini l’art de l’escriptura, ni que sigui poc original o diferent, però tot el que m’explica no desperta el meu interès, em fa caure el llibre dels dits i cerco amb excuses dolentes el llibre següent de la pila de la tauleta de nit.

Penso que no estic a l’alçada d’aquest escriptor tan culte, tan “gauche divine”, tan “engage” i això em deprimeix profundament, cerco als blocs les poques referències que hi ha, cercant la llum, la clarividència, però no en trec l’entrellat.

Finalment, abans de caure en un pou de autocompassió, tanco el llibre a la pàgina 26, sense saber que li passa a l’autor a París, sense saber perquè no s’assembla a Hemingway i preguntant-me que he fet jo per no entendre un autor tan prolífic i de tan èxit.

Algú em respon?

Valoració ☺ / 5

Recomanable pels lectors autosuficients i amants de les paràboles literàries.

Contraindicat als amants de la novel·la tradicional.

Editorial Anagrama: 233 pag.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Cisnes salvajes . Jung Chang


       La vida de tres generacions de dones xines explicada per la neta, escriptora instal·lada a Londres.

      A més d'explicar-nos la vida de la seva família, l’escriptora ens mostra la realitat social i política de la Xina, des de l’època dels senyors de la guerra, la invasió japonesa, passant per la Llarga Marxa, l’anomena’t Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, fets històrics que han marcat el gran país asiàtic.

      L’autora ha escrit una biografia extensa i densa, atapeïda de detalls de la realitat que va viure ella mateixa i les dones de la seva família. Aquesta visió de la realitat queda matisada pel fet de pertànyer a l’elit del Partit Comunista Xinès, tot i que posteriorment cauran en desgracia i hauran de patir les conseqüències de la marginalitat política ens mans de les directrius insòlites, per no dir Increibles, de Mao Zedong, com aquesta perla del pensament:”Quants més llibres llegeixes més estúpid et tones”(1965) o de la seva dona: “Preferim les males herbes proletàries que les grans collites capitalistes”, això dit en temps de grans penúries alimentaries.

      L’obra posa de manifest, una vegada més, que hi ha personatges que per tal de conservar el PODER en majúscules, són capaços de fer qualsevol cosa i no els importa un borrall la vida humana i els patiments de la gent corrent (es calcula que en aquets anys del Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural moriren entre 60 i 70 milions de xinesos).

      El relat ens mostra, a més, els costums i  l’evolució, des de pràcticament l’edat feudal, d’un món  aliè a nosaltres, un món que potser en poc temps serà el dominador del proper segle.

      Posteriorment a aquesta obra, que va assolir un notable èxit i esta prohibida a la Xina, l’autora, juntament amb el sen marit, el historiador britànic Jon Halliday, ha publicat una controvertida biografia sobre Mao Zedong: “Mao. La historia desconocida". Taurus. 2006.

Valoració:   ¯¯¯¯

Recomanable pels amants dels fets històrics.

Contraindicat pels maoistes recalcitrants i lectors d’obres lleugeres.

Circe Ediciones:  549 pag.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Terra i cendra - Atiq Rahimi

Primera obra de l’escriptor i cineasta afganès resident a França, que va assolir un èxit considerable, en la meva opinió, ben merescut.

Es tracta d’un relat colpidor sobre el viatge d’un avi amb el seu net a través de l’Afganistan per cercar el seu fill i donar-li la noticia de la mort de tota la família en un bombardeig  soviètic.

La tristesa, la incredulitat i la poesia inunden aquest relat situat en un país remot i a l’epicentre d’un conflicte secular que no té fi i que veiem sense remei.

Novel·la curta, escrita amb paràgraf breus i imperatius que comença amb unes paraules que es tot un catàleg d’intensions: “Tinc gana”, dites per un nen, a qui l’atac ha deixat sord, que es pregunta: “Perquè els soviètics s’han endut les paraules?”...

Novel·la de fàcil lectura, malauradament descatalogada, però que pot trobar-se a les biblioteques municipals i que no pot deixar-vos indiferents.

Valoració:   4 / 5

Recomanable per les ànimes sensibles.

Contraindicada als amants de l’acció pura i dura.

Editorial La Magrana: 91 pag.