La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 23 d’abril del 2012

París no se acaba nunca - Enrique Vila-Matas


Poques vegades he deixat un llibre sense llegir, sóc força disciplinat en aquesta qüestió, però Enrique Vila-Matas em supera...

Em va passar a”Lejos de Veracruz” i ara amb aquesta novel·la. No dic que no domini l’art de l’escriptura, ni que sigui poc original o diferent, però tot el que m’explica no desperta el meu interès, em fa caure el llibre dels dits i cerco amb excuses dolentes el llibre següent de la pila de la tauleta de nit.

Penso que no estic a l’alçada d’aquest escriptor tan culte, tan “gauche divine”, tan “engage” i això em deprimeix profundament, cerco als blocs les poques referències que hi ha, cercant la llum, la clarividència, però no en trec l’entrellat.

Finalment, abans de caure en un pou de autocompassió, tanco el llibre a la pàgina 26, sense saber que li passa a l’autor a París, sense saber perquè no s’assembla a Hemingway i preguntant-me que he fet jo per no entendre un autor tan prolífic i de tan èxit.

Algú em respon?

Valoració ☺ / 5

Recomanable pels lectors autosuficients i amants de les paràboles literàries.

Contraindicat als amants de la novel·la tradicional.

Editorial Anagrama: 233 pag.

2 comentaris:

  1. No l’he llegit però també he tingut aquesta sensació llegint un llibre i el millor que es pot fer, al meu entendre, és l què has fet tu. Tancar-lo i agafar-ne un altre.

    ResponElimina
  2. Hola Quadern, de fet em vaig inspirar en una noticia del teu bloc per escriure el comentari. Al Club de Lectura del Vapor Vell aquesta novel·la tampoc els ha agradat, penso que aquest autor esta sobrevalorat i que té molts padrins dintre del món editorial (per exemple Joan de Segarra).

    ResponElimina