La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 27 de juny de 2012

Barcelona cau - Valentí Puig


Un altra novel·la ambientada a l’època de la Guerra Civil Espanyola, en aquest cas, en els darrers tres dies de la caiguda en mans de les tropes franquistes, de la ciutat de Barcelona.

És un relat breu, editat amb lletra apta per a persones amb dificultats visuals, la qual cosa permet una lectura molt rapida que ens facilita el camí cap a altres lectures més interessants

Novel·la previsible i força tòpica, que se situa entre els personatges foscos del submón dels delators i la quinta columna d’un ambient en descomposició a l’espera del canvi de regim, sense un fil conductor sòlid i convincent.

Potser exagero i sóc massa dur, però és el que penso, tot i que he d’advertir que generalment no suporto els relats sobre la nostra guerra civil, relats que trobo reiteratius i molt previsibles, i que salvant obres puntuals com “Los girasoles ciegos” de Alberto Méndez, magistral, i “Pa negre”, del finat Emili Teixidor, en general no desperten el meu interès. 

Valoració:   X  X  

Recomanable: Pels amants dels relats ambientats a la Guerra Civil.

Abstenir-se en cas contrari.

Editorial Proa: 170 pag.

dimecres, 20 de juny de 2012

En la mort d'Emili Teixidor


Darrerament la dalla escapsa massa escriptors.
Avui ens ha deixat Emili Teixidor.

No més he llegit de la seva obra “Pa negre”, em va agradar, tot i que les misèries de la nostra postguerra no es el meu tema predilecte.

Emili Teixidor tenia aspecte d’esser un bon home, lleugerament irònic i sorneguer quan calia, les seves recomanacions de llibres s’havien d’escoltar i, si podies, seguir, era un gran defensor i divulgador de la lectura, aquest hàbit cada dia més escàs.

Les lletres catalanes estan de dol...

dimecres, 13 de juny de 2012

Nura - Guiem Soldevila


El diumenge, casualment, vaig anar  a un concert a l’església de Collbató. Hi havia una actuació d’un cantautor, per a mi desconegut, en Guiem Soldevila, menorquí de naixença i d’esperit.

Em vaig quedar clavat al banc de l’església davant  la potència, la musicalitat, la força de les cançons d’en Guiem, que ens oferí el seu últim treball discogràfic: “Nura”, musicant un llarg poema de Ponç Pons, un poema potent, ple de suggeriments i enyors per una Menorca paradisíaca perduda en el temps.

En Guiem Soldevila és un music jove, amb molt de talent, al qual desitgem una llarga i reeixida  carrera. Recomano seguir-lo i escoltar-lo, pocs cantautors actuals tenen el seu sentit del ritme i la capacitat de fer d’un poema difícil una cançó inoblidable. 

El concert forma part del cicle organitzat per l’Associació d’Amics de L’Orgue de Collbató, entitat que promou tot un seguit d’actuacions, moltes de franc, ara que no hi res gratuït !, de molta volada i que es d’agrair en un poble tan petit com aquest.