La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimarts, 28 d’agost de 2012

El banquer anarquista - Fernando Pessoa



Fernando Pessoa és el més cèlebre escriptor en llengua portuguesa del segle passat i part de la fama li bé dels seus escrits sobre els seus pensaments reflectits entre d’altres, al “Llibre del desassossec”, pot ser la seva obra més coneguda.

“El banquer anarquista” és un divertiment de l’autor que reflexa la seva capacitat pel sofisme i la polèmica al fer d’aquest oximorom (figura poètica que consisteix a unir dos temes contradictoris o contraris) un conte llarg inclassificable: Com pot ser un banquer anarquista?

Aquesta és la qüestió! I Pessoa és capaç de resoldre (encara que no convèncer) aquesta contradicció.

L’obra, a més, inclou l’assaig ”Elogi de la indisciplina” que reflexa, un cop més, la tendència a la insubmissió de l’autor portuguès.

Valoració:   X  X

Recomanat pels amants dels assaigs o contes amb polèmica inclosa.

Contraindicat pels amants de la novel·la estricta.

Edicions 62 – La Magrana:  77 pag.

diumenge, 26 d’agost de 2012

Zapatos italianos - Henning Mankell


Henning Mankell desprès de fer emmalaltir d’Alzeimer el comissari Wallander i tancar la famosa sèrie de novel·la negra, ha seguit escrivint amb la seva mestria habitual.

No recordo qui va dir “Jo soc jo i la meva circumstància”, (això ho dèiem en els cercles universitaris estudiantils per justificar-nos d’alguna cosa i quedar bé), però jo afegiria a la circumstància “ i el meu paisatge”.

Sempre he cregut que algun polític mesetari intransigent, ordenancista i poc amant del pacte, esta influït pel paisatge planer, extens, sense matisos, fred i de clima extrem del centre del nostre país germà.

Perquè dic tot això?, perquè les obres de Mankell estan influïdes pel seu paisatge nòrdic, fred, boirós, amb pluges i nevades habituals i persistents.

“Zapatos italianos”, títol certament estrany, és una novel·la diferent, de pocs personatges, que gira al voltant de la vida d’un metge colpit per un error mèdic, que s’enfronta, desprès de viure molts anys en solitud a una illa deserta i isolada, amb el seu passat.

Novel·la inicialment freda, va a poc a poc assolint una calidesa humana poc habitual a mesura que el protagonista accepta el seu passat i l’accepta.

Nota: He llegit aquesta novel·la amb un e-book piratejat i he pagat el meu pecat perquè no esta complert !, en consecuencia no he pogut llegir el final  i haure de cercar l'original.

De tota manera poc dir-vos la meva opinió:

ValoracióX X X X

Recomanable per les persones que els agraden les novel·les amb sentiments però sense fer-ne ostentació.

Contraindicat pels que esperen la novel·la habitual d’en Mankell.

Editorial Tusquets:  372 pagines (si esta complert !).
                    

divendres, 10 d’agost de 2012

Llibertat - Jonathan Franzen


Franzen és el millor representant de la nova novel·lística nord-americana i la seva darrera obra, “Llibertat”, ha representat l’esclat mundial d’aquest autor.

“Llibertat” és una novel·la familiar, a on els Berglund, el Walter, la Patty i la seva parella de fills (noi i noia, no podia ser d’altra manera) són analitzats minuciosament amb una dissecció profunda dels seus pensaments i sentiments més íntims.

L’estructura de l’obra alterna successivament els personatges i els dona veu pròpia, d’un capítol a un altre.

La novel·la és extensa, algú m’ha suggerit que estaria millor més reduïda, ja que es dilata en el temps en un període de 25 a 30 anys, seguint l’evolució anímica i vivencial dels protagonistes. El seu començament és enlluernador, amb frases memorables sorprenents que et fan pensar que aquest autor té molta corda i recursos estilístics diferents de l’habitual.

Però el relat transcendeix les vivències dels personatges perquè l’autor situa l’obra en el temps actual, en la nostra època, en el context ambiental de la guerra d’Irak, en la preocupació pel canvi climàtic i la conservació de les especies amenaçades.


Jonathan Franzen és un ornitòleg aficionat molt expert, i els ocells tenen un protagonisme important en el seu llibre. De fet l’autor aprofita els viatges per promocionar la seva novel·la per fer observacions d’ocells, com en el seu darrer viatge a Espanya, durant el qual es va desplaçar fins als Monegros per observar un ocell en perill d’extinció.

En resum, “Llibertat”, és una novel·la llarga, minuciosa, fàcil de llegir perquè els personatges són planers, gent com nosaltres, que dubten, vacil·len i segueixen endavant com poden i, a més, és una novel·la ancorada en el nostre temps, en un ambient fàcilment identificable.

Valoració X X X X

Recomanable pels amants de les novel·les ben construïdes i originals.

Contraindicat si preferim les novel·les breus i concises.

Editorial Columna:  812 pag.