La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

diumenge, 23 de setembre de 2012

Paralelo 42 - John Dos Passos


John Dos Passos és un escriptor nord-americà coetani de Hemingway i William Faulkner, que a diferència d’ells no va rebre el Premi Nobel, però que, se’ns dubte, se’l mereixia.

La novel·la “Paralelo 42” (1930) és el primer volum de la trilogia “U. S. A.” que es completa amb 1921” (1932) i “El Gran Dinero” (1936), llibres que es poden llegir separadament, però que en conjunt formen un gran quadre de l’Amèrica de l’època de la Gran Depressió.

“Paralelo 42” és un relat polièdric, farcit de personatges heterogenis, de totes les classes socials, que intenten obrir-se camí en una societat desigual i competitiva.

Dos Passos escriu d’una manera concisa i sense floritures, jo diria que gaire bé periodística, situant els seus personatges en el seu context amb poques frases.

Però, a més, la novel·la inclou intercalades noticies de l’època, purament insinuades (com l’afusellament de Ferrer i Guardia), el que anomena l’Ull de la Càmera, que ens mostra pensaments heterogenis de l’autor?, dels personatges?, i biografies d’homes il·lustres del seu temps, Tomas Edison, Carnegie, etc.

Tot plegat forma un mosaic fascinant, heterogeni, amb diferents protagonistes que poden confluir o no, i que poden desaparèixer sense deixar rastre. 

Podríem dir que la novel·la és força experimental, seguint els passos de “Manhattan Transfer”, del mateix autor, però sense la complexitat o, més ben dit, l’hermetisme de “El soroll i la fúria” de W. Faulkner.

Crec que aquesta novel·la forma part del que anomeno “grup de les imprescindibles” i estic frisos per trobar i llegir els altres volums de la trilogia “U. S. A. “.

Valoració X  X  X  X  X

Recomanat als que els agrada llegir i no els espanta res.

Contraindicat si opineu que els experiments, com deia l’inefable Alfonso Guerra, s’han de fer amb gasosa.

Editorial Edhasa: 501 pag.

dissabte, 22 de setembre de 2012

Pedra de tartera - Maria Barbal


Probablement la majoria de lectors d’aquest blog, si és que te lectors, hauran llegit “Pedra de tartera", aquesta és una novel·la extremadament senzilla, lluminosa i tendra, que ens relata la vida de la protagonista, en primera persona, des de la perspectiva d’una dona d’un ambient rural de muntanya.

Tota una vida explicada en 100 pagines, sense deixar-se res important, el canvi de família, el marit, els fills, la guerra civil, etc., sense dramatismes excessius però sense escatimar sentiments.

“Pedra de tartera” és un exemple d’eficàcia literària i de simplicitat narrativa, emotiva, però sense estridències, que ens recorda un temps preterit, ja superat, però que molts lectors d’una certa edat, recordem haver viscut durant la nostra infantesa, quan anàvem, a l’estiu, a veure els parents del poble.

Maria Barbal a aconseguit explicar-nos, en poques pagines, tot un món que ens recorda el que érem i ens apropa al que som ara mateix.

ValoracióX  X  X  X  +

Recomanable a tothom sense excepcions.

Contraindicacions, no en conec, ara per ara. 

Editorial Columna:  106 pag.

dimarts, 4 de setembre de 2012

HHhH – Laurent Binet



Laurent Binet  és catedràtic  d’institut en el camp de les lletres i, des de el 2010, Premi Goncourt a la primera novel·la d’un autor amb “HHhH”.

Estrany nom per una novel·la, novel·la?, no sabria pas classificar aquest text i hauré de cercar una etiqueta nova.

El títol te un sentit en alemany:  “Himmlers  Him  heiβt  Heydrich” - El cervell de Himmler és diu Heydrich.

La novel·la, si és pot dir així, relata l’atemptat que va patir Heydrich, mà dreta de Himmler i ideòleg de l’anomenada “Solució Final” pels jueus de tot Europa i jefe de la Gestapo, a Praga, a on exercia de cap del Protectorat, eufemisme que amaga el seu mal nom d’aleshores: “El botxí de Praga”.

Però el relat no es centra únicament en el fet històric, a més incideix en la manera en que un escriptor explica un fet real. L’autor medita sobre com redactar el text: Ha d’incloure diàlegs entre els personatges?. Ha d’inventar-se situacions encara que siguin versemblants?

Totes aquestes disquisicions confereixen al relat una originalitat pròpia i descarreguen de tensió un fet i un ambient històric que va portar a l’holocaust a sis milions de persones.

Mai arribarem a comprendre com l’home pot ser tant malvat envers als seus conciutadans.

Valoració:   X  X  X  X

Recomanat als que els agrada la història contemporània.

Contraindicat  pels feixistes convençuts.

Edicions 1984:  329 pag.