La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

divendres, 22 de novembre de 2013

Mansfield Park - Jane Austen


Vladimir Nabokov, en el seu “Curso de Literatura Europea”, la primera novel·la que comenta és “Mansfield Park”, de l’autora anglesa Jane Austen.

Com m’he proposat llegir o rellegir totes les obres comentades en aquest curs i, posteriorment, enfrontar-me amb els comentaris de l’escriptor rus, seguiré fil per randa el programa previst, sense deixar de banda altres lectures.

Jane Austen (1775 - 1817) va escriure aquesta novel·la l’any 1814. l’obra segueix estrictament l’univers referencial d’aquesta autora, el món benestant de l’aristocràcia, o, si més no, de l’alta burgesia anglesa formada per baronets, contes, hisendats o comerciants acabalats, univers que hem pogut llegir i veure abastament en novel·les i pel·lícules com “Sentit i sensibilitat”, “Emma”, etc.

Els personatges doncs es mouen en aquest ambient acomodatici, mancat de grans preocupacions i a on el primer i quasi únic objectiu de l’element femení és aconseguir un bon casament que, si aixó és possible, aporti una bona renda al patrimoni familiar.

Evidentment tot aquest ambient ens cau ara a anys lluny de la nostra època i dels nostres referents actuals, però si podem deixar de banda aquest fet essencial i aconseguim alliberar la nostra ment dels prejudicis inicials, podrem descobrir una gran novel·la a on els sentiments de la protagonista són analitzats a consciència sense perdre les formes, faltaria més, de la més estricta formalitat i elegància.

Com diu Nabokov, “Mansfield Park” és un conte i no hem de considerar que el món que ens retrata Jane Austen sigui el real de l’època. La novel·lista crea el seu propi univers i, malgrat les aparences, aquest univers és, en el fons, imaginari i personal.
 
Cal, per tant, entrar en aquest món i deixar-se portar per l’autora a traves dels personatges de “Mansfield Park”, a la recerca de la seva felicitat.

Valoració@  @  @  @  @

Adient per persones sensibles i romàntiques.

Contraindicat si voleu fugir dels pensaments estrictament formals i exquisits.

DeBolsillo Clásica: 564 pag.

dijous, 14 de novembre de 2013

Tanca la Llibreria Canuda

La Llibreria Canuda, situada al carrer Canuda, 4, de Barcelona, tanca les portes definitivament a finals del mes de novembre.

Tot un referent del llibre antic desapareix a causa de l’elevat lloguer que li volen imposar. La pressió de les cadenes més comercials, que volen ocupar els millors locals de Barri Gòtic, fa insostenible un negoci que necessita molta superfície d’exposició i en el que els guanys, intueixo, deuen són minsos.


Fundada l’any 1931, ha estat, durant 82 anys, un lloc on podies trobar aquella obra que feia temps que cercaves, un lloc que diuen que va inspirar a Carlos Ruiz Zafón, l’autor de “L’ombra del vent”, el cementiri de les obres oblidades, un lloc entranyable que ara es fa fonedís definitivament....



dimecres, 13 de novembre de 2013

Curso de Literatura Europea - Vladimir Nabokov


Entre els anys 1948 i 1959, Vladimir Nabokov imparteix classes de literatura russa i europea a la Universitat de Cornell, als Estats Units.

Fruit d’aquelles classes és el present recull, preparat i prologat per John Updike, de l’essència del curs de literatura europea (hi ha dues obres més que completen les conferències:”Curso de literatura rusa “ i “Curso sobre El Quijote”).

El curs es basa en comentar set obres que Nabokov considera cabdals. Aquestes obres són les següents:

Jane Austen: “Mansfield Park”
- Charles Dickens:  “Casa desolada”
- Gustave Flaubert:  “Madame Bovary”
- Robert Louis Stevenson: “El estraño caso del Dr. Jekill y Mr. Hyde”
- Marcel Proust:  “Por el camino de Swan”
- Franz Kafka:  “La metamorfosi”
 James Joyce:  “Ulises”

Navokov dedica un promig de 80 pagines a comentar cada novel·la, però no ho fa d’una manera excessivament erudita i pedant, sinó que en cerca l’essència, els detalls, deia ell, de la historia, llegint-la des de el punt de vista de l’escriptor rus, i cercant els punts de contacte i les influencies d’altres  obres de la mateixa època.

El projecte que suggereixo és llegir progressivament aquestes obres i desprès de cada lectura, endinsar-nos en els comentaris de Nabokov, segur que l’experiencia serà enriquidora i positiva. Algunes obres ja les haureu llegit, però rellegir un clàssic ens permet d’entrar-nos-hi amb una nova mirada, lluny de l’ansietat del desenllaç.

Valoració @  @  @  @

Recomanable pels que volen saber-ne més dels misteris de la literatura.

Contraindicat si no cerquem el mateix.

Ediciones B: 558 pag.