La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dijous, 18 de desembre de 2014

La Festa de les Lletres Catalanes a Sants

Aquest any Omnium Cultural organitza La Festa de les Lletres Catalanes al barri de Sants, amb un recital de poemes i cançons que inclou un grup de rap i la participació del Cor  Jove de la Coral Sant Medir.
L'acte serà, a més, un homenatge al mestre, poeta i gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno, en el seu seixantè aniversari de la seva mort, amb lectura d'alguns dels seus poemes més característics i emotius.



diumenge, 30 de novembre de 2014

La segunda mujer - Luisa Castro


El Club de Lectura Vapor Vell ens ha facilitat aquesta novel·la per llegir aquest mes. No tinc ni idea de qui el va triar però qui fos va quedar ben descansat o, siguem políticament correctes, descansada.

No recordo haver llegit una novel·la tan plena de topics i llocs comuns.

La trama es simple, un crític d’art de 57 anys s’enamora d’una escriptora de 25 ...Evidentment ell és ric i famós, respectat, progre i encantador. Tot un univers de frases previsibles intenten explicar-nos els dubtes i les vacil·lacions que envolten la noia que no acaba d’encaixar en l’entorn benestant de la seva parella, que, a més és catalana (hi ha fins i tot una referència mordaç a la Gran Catalunya!) i per omplir el calze de la “topicolandia” i surt el gimnàs Iradier, la zona alta de Barcelona i l’Empordà. 

He de confessar, de tota manera, que l’he llegit fins al final, especialment per veure fins a on era capaç d’arribar l’escriptora, però al capdavall tot té una fi, encara que la protagonista perd moltes plomes pel camí.

Nota posterior: Al Club de Lectura, lectores ben informades expliquen que l’escriptora Luisa Castro va ser parella del filòsof i escriptor de la “gauche divine”, molt més gran que ella. Potser aquesta novel·la es una petita venjança d’una relació fallida (tot i que l’escriptora ho nega). En qualsevol cas el debat i la divisió d’opinions envers aquesta novel·la va ser dels mes intensos que recordo.
 
Valoració @  @

No gaire recomanable a menys que us agradin les cròniques d’un desengany amorós.

Circulo de Lectores: 316 pag.
                                                          

Butcher's Crossing - John Williams


Desprès de l’esclat que va representar “Stoner” Edicions 62 s’ha bolcat a publicar la resta de la seva curta obra en prosa.

“Butcher’s Crossing” representa un canvi radical de registre. La novel·la ens mostra el món dels caçadors de bisons a l’època propera a la seva quasi extinció.

Es tracta d’una obra crepuscular i, al mateix temps, d’iniciació del protagonista, un jove de 21 anys, a la recerca de si mateix i del seu destí.

La prosa de John Williams és clara i transparent, directa, però en aquesta obra potser se li troba a faltar una certa tensió narrativa, especialment a la part inicial de la novel·la, molt descriptiva.

Cap al final el relat pren embranzida i força fins el desenllaç, potser un xic previsible, però potent.

El que esta clar és que John Williams pot escriure el que desitgi i ara tinc ganes de llegir “August”, sobre el gran emperador romà, en un altre canvi de registre sorprenent.

Valoració @  @  @  @

Recomanable pels amants de les novel·les solides i descriptives d’un passat no tant llunya.

Contraindicada si sou refractaris als temes de l’oest americà.

Edicions 62: 379 pag.

Comença l'Any Carles Salvador a Benassal

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua commemora els seixanta anys de la mort de l'escriptor

L'any vinent farà seixanta anys de la mort del mestre, gramàtic i escriptor Carles Salvador (València, 1893 - València, 1955). És per aquest motiu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha establert que Salvador sigui el 2015 l'Escriptor de l'Any. La programació comença avui, amb un acte institucional a Benassal d'homenatge a l'escriptor i una conferència. 

Durant tot el 2015 es faran activitats acadèmiques que se centraran en els escriptors de la seva època, les institucions, les publicacions i els aspectes lingüístics, educatius, de recerca, periodístics i literaris de la primera part del segle XX, 'edat de plata' de la construcció de la cultura valenciana contemporània. Entre els actes previstos, hi haurà una exposició general i una d’itinerant, jornades i conferències, l’edició de l’obra literària completa, un volum d’estudis i una unitat didàctica.
A més l'AVL preveu una sèrie d’activitats pedagògiques: participació en les Festes per la Llengua, presència en els centres educatius amb el nom de Carles Salvador, actes d’homenatge a l’ensenyament del valencià, propostes relacionades amb l’excursionisme i el territori, i representacions teatrals amb textos del mestre.
L’Any Carles Salvador comptarà amb la col·laboració de la família del mestre i de la Fundació Carles Salvador de Benassal, a més de la participació de la Generalitat, les diputacions de València i Castelló, l’Ajuntament de Benassal, la Universitat de València i la Jaume I, els centres excursionistes de València i Castelló i la Fundació Enric Soler i Godes, entre altes.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Lo que la verdad esconde - Donna Leon


L’estiu és propici per a les lectures lleugeres i entretingudes que no ens escalfen massa el cap.

Amb aquest esperit m’enfronto a la lectura de la primera novel·la de Donna Leon que cau a les meves mans. Aquesta escriptora ha creat el personatge del comissari Brunetti que es mou per la màgica i decadent ciutat de Venècia, a punt de desaparèixer submergida pel canvi climàtic...

“Lo que la verdad esconde” és una novel·la negra entretinguda, no podia ser d’altra manera, de lectura agradable i lleugera que no presenta les dificultats d’una trama  excessivament complexa o rebuscada.

Brunetti és un comissari culte, amant de la lectura (la qual cosa el fa especialment simpàtic) i el bon menjar però sense passar-se.

El relat, centrat en el tràfic il·legal de residus, segueix els estereotips de la novel·la negra, un crim, uns sospitosos, unes pistes, un director beneit únicament interessat en la seva carrera, que li fa la guitza, uns ajudants que fan el que els mana sense fer preguntes, i un final previsible amb els dolents a la garjola.

Tot i així, si acceptes les regles del joc, la lectura és agradable, perfecta per una nit d’estiu,

Valoració:  @  @  @

Recomanable per passar un moment distès sense complicar-se la vida (o la closca).

Contraindicada si fugim, cames ajudeu-me, de les novel·les de lladres i serenos.

Tú y yo - Niccolo Ammaniti


 Niccolo Ammaniti és un jove autor italià que actualment té força èxit.

 M’han deixat aquesta petita novel·la, jo la classificaria de juvenil, en la que un jove introvertit i lleugerament asocial intenta aïllar-se, per uns dies, del seu entorn, però els plans se li trastoquen inesperadament.

El relat es relativament previsible, tot i que la sorpresa final es colpidora.

És una narració de lectura fàcil i rapida, considero que més que una novel·la és un conte llarg, que es pot llegir en dues tardes i que reflexa un món juvenil per desgràcia massa habitual.

Valoració:  @  @

Recomanable per als joves en general i les ànimes càndides o sensibles en particular.

Contraindicada si ens agraden les lectures atapeïdes i complexes.
                                                        

divendres, 25 de juliol de 2014

Juli Cèsar - William Shakespeare


Rellegeixo la cèlebre obra de Shakespeare, de tots coneguda i que no ofereix cap sorpresa formal. Feia 23 anys que l’havia llegida i, de fet, no en tenia cap record.

Segons l’obra, Brutus, un dels potencials assassins, té un debat intern entre la fidelitat i l’estima envers Juli Cèsar i el rebuig pel fet que acabi convertint-se en un dictador menystenint el Senat.

Finalment Brutus participa en la conjura i assassina Cèsar clavant-li un punyal.

És aleshores que aquest, ferit de mort, exclama la cèlebre dita: “Tu també fill meu?”

Llegeixo la versió traduïda per Salvador Oliva, molt acurada i amb nombroses anotacions a peu de pagina, força detallades.
 
L’obra, escrita entre 1590 i 1599, ha esdevingut un clàssic de l’escena teatral i ara em manca que la tornin a representar en els nostres escenaris per anar-hi corrents.

Valoració@  @  @  @  @

Recomanada per a tothom sense distincions.

Contraindicada si no ens agrada llegir teatre.

dijous, 24 de juliol de 2014

La utilidad de lo inútil - Nuccio Ordine


Nuccio Ordine ens presenta un potentíssim manifest de les coses aparentment inútils: la literatura, l’art, la ciència, l’amor, etc.

Amb l’ajuda de cites dels grans autors i pensadors clàssics i contemporanis defensa la necessitat de l’estudi i de l’art, i rebutja el mercantilisme imperant, cada cop amb més força, a la universitat, a l’àmbit de la cultura i a les relacions humanes en general.

Defensa la tolerància, el respecte a les idees dels altres i refusa de ple el concepte de “veritat absoluta” que ens porta al fanatisme, la repressió i les matances en nom de la veritat suprema, ja sigui divina o humana.

Aquest manifest, de fàcil lectura, ens ajuda a reflexionar i a prendre consciència de que el que és veritablement enriquidor no són els bens materials, sinó el coneixement , i encara diria més, el camí cap el coneixement, camí que no té fi, però en el camí està l’enriquiment.

Valoració@  @  @  @  @  ­­­

Recomanat i imprescindible per a tothom, especialment per als joves que han de fer el camí.


Sense contraindicacions a menys que rebutgem pensar una mica de tant en tant.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Els quaderns de Malte - Rainer Maria Rilke


Rainer Maria Rilke ha escrit el que es considera la primera novel·la contemporània.

No se exactament el que aixó vol dir, el que si que tinc clar és que és una de les novel·les de més difícil comprensió que he llegit mai.

“Els quaderns de Malte” són una sèrie de reflexions del protagonista Lauris Malte Brigge, poeta primerenc, que instal·lat a Paris experimenta les vivències de la gran ciutat, juntament amb remembrances de la seva infantesa i evocacions de preterits reis o aristòcrates de Dinamarca o França.

Tot aixó i més exposat sense un ordre aparent i sense solució de continuïtat.

Quan era jove aquesta novel·la es va posar de moda a la Facultat de Lletres i alguns la portàvem amunt i avall amb la pretensió, santa innocència, de que així augmentava la nostra minsa capacitat de lligar al bar del soterrani de la facultat, a on vaig passar més hores de les degudes.

Vaig passejar-la una temporada però lamento dir que no vaig llegir gran cosa d’aquesta obra i la meva capacitat de seducció no es va incrementar substancialment.

Ara 45 anys després l’he llegit, fent un esforç, no diré titànic, però si notable, i constato que la meva capacitat de comprensió del text és modesta i limitada.

De tota manera però, el text te un quelcom de fascinant que t’atrapa i t’obliga a continuar, tot i que ha vegades penses, que estic fent llegint un relat que s’esmuny com aigua entre els dits, però continues i continues i penses que més endavant en un altra lectura i amb ajuda d’algun treball acadèmic en trauràs l’entrellat i la teva autoestima pujarà de nivell.

I per verificar-ho consultes la Wikipedia i el resultat és encara pitjor, que si la novel·la recrea el món del psicoanàlisis, l'existencialisme, el món oníric, etc. (deu ser a causa de la relació de l’autor amb Lou Andreas Salomé, deixeble de Sigmund Freud)

Una cosa que em fascina de la traducció feta pel professor Jordi Llovet, diuen que excel·lent, és la seva capacitat per establir connexions entre passatges del text i, per exemple, un poema de Baudelaire, aixó demostra un fons cultural impressionant, un fons que em fa sentir autèntica enveja intel·lectual.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanada pels amants de les lectures difícils i complexes que no s’espanten per res.

Contraindicada si únicament cerquem un divertiment.

El Cercle de Viena: 226 pag.
  

dijous, 3 de juliol de 2014

La ciudad de los ángeles caídos - John Berendt


John Berendt ha escrit un relat de “no ficció” sobre la ciutat de Venècia des de els dies del incendi de l’opera de “La Fenice” fins a la seva reconstrucció, seguint, a més de la investigació policial dels fets, la vida de la ciutat.

L’autor utilitza la metodologia amprada per Truman Capote a la celebre “A sang freda”, de manera que es mou i parla amb uns i altres per tota la ciutat intentant desvetllar-nos alguns dels seus secrets, paradoxes i mentides.

La prosa és àgil, ben estructurada i amena, potser però, se li pot retreure la fixació de l’autor per les elits de la ciutat, comtes, marquesos, nobles i milionaris, en general, personal que fan de Venècia un dels centres de la “jet set” internacional.

Molt interessant és la història sobre les batalles per apoderar-se del llegat del poeta Ezra Pound i de les baralles internes de la societat filantròpica “Save Venice” per aconseguir el poder.

Aquestes histories ens mostren que ni la literatura ni la filantropia estan lliures de la cobdícia i la vanitat humana.

John Berendt va destacar en el seu primer llibre de “no ficció”: “Mitjanit en el jardí del bé i del mal”, portada al cinema per Clint Eastwood amb gran èxit.

En definitiva, aquest és un llibre entretingut, que ens parla d’una ciutat mítica i màgica, a traves d’uns personatges que estan, la majoria, per sobre del bé i del mal.

Puntuació@  @  @  @

Recomanable per coneixer altres perspectives de la vida poc habituals.

Contraindicada si ens carreguen els personatges sofisticats i lleugerament pedants.

Editorial Mondadori. 366 pag.

Poemes d'allà endins

- II -

A tu, mentre et contemplo

Ressegueixo el teu cos
amb la punta dels meus dits
àvids de tendresa.

Admiro les formes dels teus pits
i onades de desig
omplen els meus sentits.

Contemplo les corbes dels teus malucs
i no puc controlar
el impuls d’abraçar-te.

Et miro als ulls
i em fonc en la seva calidesa,
com un nàufrag al mig de l’oceà.

Et contemplo i desitjo,
que aquest instant,
assoleixi l’infinit.

                 Barcelona, 3/07/2014

dissabte, 21 de juny de 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

-  III  -

La Platja

Camino per la platja deserta
i els meus peus deixen empremtes,
a la sorra fina.

Empremtes que les onades
aniran esborrant,
com s’esborra la meva memòria
al pas fugisser del temps.

On queden els records en aquesta horabaixa?

El sol de ponent
pinta el cel de colors daurats,
groguencs i ataronjats,
abans d’arribar la foscor de la nit.

Camino per la platja
i el fil daurat dels meus pensaments
es trenca en mil bocins
per la remor de les onades.

Camino per la platja
i veig els pescadors immòbils,
a la vora de la mar,
pendents del fil,
com qui espera l’impossible.

Camino, i no puc parar
perquè els meus pensaments
m’aclaparen,
i sento, lluny de mi,
una veu que em crida
i segueixo caminant
fins que arriba la nit.

                        Barcelona, 20/06/2014

divendres, 20 de juny de 2014

Victus - Albert Sanchez Piñol


Albert Sanchez Piñol ha escrit un “best seller” agradable que, a més, ens informa dels fets del 1714 i els seus prolegòmens.


Aixó no és poca cosa, però el to deliberadament jocós i despreocupat, en la meva opinió, no era necessari i li resta credibilitat.

La novel·la té una primera part, molt interessant, que ens informa de l’art militar de l’època. La segona part ens il·lustra sobre els orígens del conflicte, i una tercera, potser una mica massa extensa, amb el desenllaç, de tots conegut.

L’autor demostra que s’ha documentat amb escreix i, en aquest aspecte, és d’agrair els seus esforços per il·luminar la nostra ment sobre un conflicte, les conseqüències del qual encara patim 300 anys desprès.

Aquest efecte positiu l’he pogut constatar a la Llibreria Navarro, a on el propietari em comentava que persones d’arrels castellanes i poc simpatitzants amb l’anomena’t “procés”, li havien dit que desprès de llegir aquesta novel·la històrica, entenien més el nostre capteniment.
 
Valoració:   @  @  @

Recomanat per conèixer millor els fets de 1714.

Contraindicat si ja esteu tips del tema o cerqueu una obra literària excelsa.

Editorial La Campana: 591 pag.

dijous, 19 de juny de 2014

Poemes d'allà endins

Impotència

La mirava fixament
però ella no em veia,
els seus ulls reflectien
la seva tristesa interior.

Que podia fer per ajudar-la?

Em sentia inert, impotent,
calia fer alguna cosa,
però els meus esforços eren balders.

Voldria oferir-li el món sencer,
una glopada d’autoestima,
de seguretat,
de confiança.

Però no ens deixava fer res,
es consumia lentament
i ens sentíem impotents.

Que hem fet per arribar a aquest extrem?

Les nostres esperances s’esvaeixen
però hem de seguir, hem de continuar,
hem de pensar,
que no tot està perdut,
esmicolat,
desestructurat.

Algun dia sortirà el Sol
i veurem algun estel a l’horitzó,
algun dia renaixerà l’esperança.
  
                              Can Rial, 17/06/2014

Wilt s'ha perdut - Tom Sharpe


Tom Sharpe va crear el personatge de Wilt, professor d’institut laboral o taller ocupacional, i va fer fortuna amb milers de lectors i vendes quantioses, però d’alguna manera va quedar atrapat pel personatge.

La novel·la que comento és, segons el meu entendre, la darrera de l'escriptor amb aquest protagonista insegur, atabalat, sempre amb bones intencions però habitualment fregant la catàstrofe.

Que puc dir d’aquesta novel·la? Bé, és fresca, de fàcil lectura, intranscendent i inversemblant, però té una gran virtut, et fa passar una estona distreta, lluny de la densitat d’algunes novel·les d’autor consagrat.

Aquest és el seu gran mèrit, distreure el personal i fer-nos oblidar, per un instant, les nostres cabòries i, això seria fantàstic, algun passavolant poc habituat a la lectura, descobrirà que hi ha tot un món màgic dintre d’un llibre.

Valoració:  @  @  @

Recomanat pels que necessiten desconnectar sense grans pretensions.

Contraindicat pels lletraferits empedreïts.

Editorial Columna: 246 pag.  
                               

dissabte, 14 de juny de 2014

Qumran - Carles Duarte i Montserrat


Heus ací un poema del poemari " Qumran" que forma part del "Tríptic hebreu".

                                                      On eres tu quan vaig crear la Terra?
                                                                                     Targum de Job
                                                                                             Job, 38.2
 Ni jo ni aquest deler de fer
que m’omple els dies,
ni la mà que contempla el meu gest,
ni els ulls que riuen
dels fills que hem engendrat.

Res d’això no existia
quan vas crear la Terra.

Ets anterior al temps
i arreu hi ha el teu silenci;
interpreto tan sols un instant
d’aquell somni que llavors et va néixer.


Qumran: Vall situada al desert de Judea a on es van trobar els Manuscrits de la Mar Morta.

divendres, 13 de juny de 2014

Jan Karski - Yannick Haenel


 Estem davant d’una petita obra mestra, que podríem classificar entre biografia, relat de no-ficció i novel·la psicològica, tot en ú.

Jan Karski va ser un polonès que durant la II Guerra Mundial va entrar a la Resistència del seu país i feia de missatger amb els resistents de l’exili. L’any 1942 dos jueus el fan entrar al gueto de Varsòvia encomanant-li que vagi a veure els Aliats i denunciï l’extermini nazi.

Jan Karski travessa Europa, en ple conflicte, arriba a Londres i va als Estats Units per difondre el seu missatge i aconseguir que els Aliats facin alguna cosa.

Però ningú se l’escolta o, si l’escolten, no el senten. Aquesta evidencia i la frustació conseqüent perseguirà a Jan Karski durant decennis i li farà pensar en el fi de la Humanitat.

Curiosament el seu consol és contemplar el quadre de Rembrandt “El Genet Polonès” penjat a un museu de Nova York.

Aquest és un llibre colpidor que ens mostra un altra cara del horror del Holocaust i de com la política pot empènyer als homes a ser insensibles al dolor dels altres.

Yannick Haenel he rebut diversos premis a França per aquesta obra, tot i que alguns autors l’han acusat de plagi per ser massa fidel a les memòries de Jan Karski o per fabular excessivament amb els seus sentiments.
  
Valoració@  @  @  @  @

Recomanat per conèixer més a fons la realitat del nostre món.

Contraindicat si no volem endinsar-nos en el que som capaços.

Editorial Empúries: 143 pag.

dilluns, 2 de juny de 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I I -                                                                                

El penya-segat

Les onades desgastaven
el penya-segat vertiginós,
la roca dura, aparentment immutable,
a poc a poc s’anava esmicolant.

Els meus ulls no ho veien,
el meu temps, el nostre temps,
és massa curt.

Però el desgast és evident
si la teva mirada sap veure,
els estralls en el rocam,
les escletxes, les esberles, les fractures...

El pas del temps queda marcat,
el penya-segat recula,
inexorablement, inevitablement.

Res és permanent a la Natura,
tot és fugisser, tot és efímer.
Nosaltres no ho veurem
però el seu destí, el nostre destí,
és inexorable.

dissabte, 31 de maig de 2014

Fulles d'herba - Walt Witman


Vaig a un recital poètic per celebrar la nova edició en català del poemari de Walt Whitman “Fulles d’herba”, traduïda per en Jaume C. Pons Alorda i editada per Edicions de 1984.

El traductor ha necessitat quatre anys de feina intensa per completar la seva feina, el resultat ha estat magnífic i àmpliament valorat per la professió. L’obra ja va per la tercera edició.

El recital, organitzat per la Llibreria Calders, esta portat, com a rapsode, pel mateix traductor, que s’ha revelat com un excel·lent orador i mestre de cerimònies.

Desprès d’escoltar un petit tast dels poemes recomano que compreu, que llegiu, que gaudiu, d’aquesta obra que ens parla de l’esser humà en tota la seva complexitat, en tota la seva plenitud. És un poemari que hauríem de tenir com a llibre de capçalera, per llegir-lo i rellegir-lo en els moments més íntims e intensos de la nostra vida.


Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
   
                      «Tu, lector», Walt Whitman

Edicions de 1984: 576 pag.

Saqueo - Nadine Gordimer


La premi Nobel (1999) Nadine Gordimer escriu aquest recull de contes l’any 2004.

És una escriptora sud-africana, el seu origen condiciona la seva narrativa, en la que el conflicte racial i l’apartheid esta sempre present d’una manera explicita o subterrània.

Els seus temes són certament diferents dels habituals i estan exposats sense concessions, d’una manera directa, però deixant entreveure altres nivells de lectura que fan necessari un lector atent, a la recerca del simbolisme o la referència implícita, com per exemple en el primer conte d’aquest recull, en el que amb quatre pagines hi ha una potent referència a les dictadures argentina o xilena, en el darrer paràgraf quan jo no t’ho esperes.

Vaig descobrir Nadine Gordimer llegint “Un arma en casa”, magnífic relat centrat en les reaccions d’una família benestant quan la policia els comunica que el seu fill esta detingut per assassinat.

Gordimer sap introduir-se al fons de l’anima dels personatges, despullar-los de les seves mascares i mostrar-los tal com són, talment com, potser, seriem nosaltres en un cas similar.

Mai he estat un gran lector de contes, sempre els he trobat massa curts, massa anecdòtics, però Gordimer m’ha fet canviar de parer perquè els seus contes són petites novel·les en miniatura, plenes de contingut, plenes de missatges.
 
Val la pena llegir-los, val la pena llegir-la, és un Premi Nobel ben merescut.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanat pels lectors que estimen els contes.

Contraindicat si cerquen únicament contes amables i divertits.

Ediciones B:  245 pag.

dijous, 29 de maig de 2014

Els aldarulls de Can Vies

Sr. Director,

En referència als aldarulls dels darrers dies al voltant  de Can Vies, voldria fer, tot i donar fe del meu rebuig a la violència, una reflexió. Quin futur estem donant als nostres joves?

Actualment hi ha més del 50 % d’atur juvenil. Quan tenen feina és un minijob o un treball temporal per un sou de misèria, i al mateix temps constaten que el 20 % de la població acumula el 80 % de la riquesa i que les grans fortunes i les grans empreses només paguen el 8 % del total dels impostos, la resta va a càrrec de les classes mitjanes i de les més desfavorides (dades d’Oxfam).

A més, veuen que la justícia exculpa o castiga lleugerament els banquers i corruptes que ens han portat al desastre.

Com poden tenir esperança? Com poden creure en un sistema que passa olímpicament dels problemes de la gent senzilla? Que l’única solució que els donem és dir-los que s’han de fer emprenedors, que en llenguatge planer vol dir: Espavilat com puguis.

Per tant, tot i no compartir la seva violència, l’entenc, perquè soc d’una generació que va viure el maig del 68 i constato, amb tristesa, que en queda molt poc d’aquells somnis i que el capitalisme més mal entès s’ha apoderat del nostre futur.

                                                      Carta publicada a La Vanguardia (31/05/2014)

dimarts, 13 de maig de 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I -

El inici dels temps

Tota la matèria concentrada,
esperant el moment decisiu,
l’esclat definitiu,
que s’expandirà eternament.

Sabem del inici dels temps,
però no sabem res del que hi havia prèviament...

La nostra ignorància ens empeny
a cercar veritats relatives,
Però, que sabem en realitat?

Cerquem en el passat per afirmar-nos,
amb l’esperança efímera de dominar,
la Natura.

Caminem a les palpentes dissipant,
a poc a poc,
la foscor,
la ignorància,
el desconeixement.

Malgrat tot: Avancem!

                                    Barcelona, 7 de maig de 2014

dilluns, 12 de maig de 2014

Passejant per l'Alt Empordà


Tot passejant per l’Alt Empordà, la tramuntana, que bufa de valent, fa oscil·lar els arbres: alzines, oliveres, xiprers..., la plana es mostra ufanosa al peus de l’Albera, el cel net, transparent, permet albirar les muntanyes olotines al fons, emmarcant el paisatge urbanitzat.
 
Per una carretera estreta, però de bon traçat, pugem al Coll de Banyuls, per allà passaren els refugiats vençuts de la Guerra Civil. A l’altre costat de la collada veiem el mar i el poblet de Banyuls-sur- Mer, el paisatge, en suau pendent, és grandiós i harmònic.

A la meva imaginació li sembla veure una nau amb vela llatina que navega cap a ponent, serà Ulisses que cerca el port d’Empúries per arrecerar-se de la tramuntana?


De tornada al Principat passem pel monestir benedictí de Sant  Quirze de Colera, del que tenim constància des de l’any 975 i fou abandonat l'any 1592 .

Pedres mil·lenàries que fan pensar en la caducitat del nostre esdevenir...

A Gironella, a la Plaça de l’Església trobem, esculpit en pedra, un petit poema de Mn. Cinto Verdaguer:

Vegi a plaer aquella immensa plana
que no poden els homes escombrar,
se’n cuida cada hivern la tramuntana
asserrerant la sorra vers la mar.

El sol segueix el seu camí inexorable, la tramuntana no afluixa, alliberat i melancòlic, torno a ciutat.

dijous, 8 de maig de 2014

Jo confesso - Jaume Cabré


Jaume Cabré ha assolit el cim de la seva producció literària amb aquesta autèntica obra mestra.

Es tracta d’una novel·la complexa, amb molts nivells de lectura total, que repassa la vida d’Adrià Ardevol, un nen prodigui superdotat que, a les acaballes de la seva vida, la rememora de dalt a baix.

La historia es remunta a l’edat mitjana, part de l’acció transcorre als monestirs de Sant Pere de Burgal i Santa Maria de Gerri, (que existeixen), passa per Cremona (Itàlia), a on el luthier Storioni fabrica el violí anomenat Vial (que existeix) i que serà el fil conductor d'un  relat que continua per Paris, Turingia, Auschwitz, etc. i serveix a l'autor per fer una reflexió sobre el mal a través de la Història.
                                                                                    
                                                                                                         Sant Pere de Burgal

Aquesta novel·la es recolza en l’enorme cultura de l’autor i en el seu domini d’una trama amb una quantitat ingent de personatges, la qual cosa implica la necessitat d’una lectura atenta.
 
El relat es mou en l’espai temporal sense complexos, endavant i endarrere, barrejant personatges de diferents èpoques en una mateixa frase.

Santa Maria de Gerri

Aquesta manera de redactar, al començament de la lectura de la novel·la, em va xocar i vaig pensar que era un artifici de l’autor, però desprès de llegir 100 pagines i deixar el llibre mig any al prestatge, vaig reprendre la lectura alliberat dels meus prejudicis, tot acceptant aquesta manera de fer com una cosa natural. Cap al final de la novel·la es compren el perquè d’aquest artifici.

“Jo confesso” és una novel·la que no accepta termes mitjos, o agrada molt o és detesta molt, no deixa altres sortides. Jo personalment em declaro profundament admirador de la qualitat narrativa d’en Jaume Cabré, que ha bastit en 998 pagines un text difícilment superable i que, segons algun amic bon lector, requereix una segona lectura per abastar-lo en tota la seva magnitud.

Valoració:   @  @  @  @  @

Molt recomanable si ens agraden les novel·les complexes amb molt contingut històric.

Contraindicada si som un lector lleuger, ocasional o disposem de poc temps per la lectura.

Editorial Proa:  998 pagines.

dilluns, 14 d’abril de 2014

A Pere-Enric Barreda i Edo (1965 - 2014)



  A la memòria de l’amic absent quan no tocava, escric aquests pobres mots, que no estaran a la seva alçada, però que estan escrits des del dolor.





Els teus ulls em miren
des de la tenebra de la teva absència.
El teu esguard fugisser
s’esborra en el temps.

Perquè ens vas deixar ara que més et necessitàvem?

Quedem orfes de la teva amistat,
del teu somriure,
de la teva saviesa....

Ja res serà el mateix,
ens has deixat per sempre,
però encara no era l’hora dels adéus.

La teva mort em recorda les meves morts,
morts mai oblidades, presents en el record.

Que curta és l’existència a la roda del temps!
                        
                               Esparreguera, 12 d’abril de 2014