La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 14 d’abril del 2014

A Pere-Enric Barreda i Edo (1965 - 2014)



  A la memòria de l’amic absent quan no tocava, escric aquests pobres mots, que no estaran a la seva alçada, però que estan escrits des del dolor.





Els teus ulls em miren
des de la tenebra de la teva absència.
El teu esguard fugisser
s’esborra en el temps.

Perquè ens vas deixar ara que més et necessitàvem?

Quedem orfes de la teva amistat,
del teu somriure,
de la teva saviesa....

Ja res serà el mateix,
ens has deixat per sempre,
però encara no era l’hora dels adéus.

La teva mort em recorda les meves morts,
morts mai oblidades, presents en el record.

Que curta és l’existència a la roda del temps!
                        
                               Esparreguera, 12 d’abril de 2014

1 comentari:

  1. Molt bonic. El seu és el poema de les tres “esses”: senzill, sincer i sentit, amb aquest toc de desesperació i d’incomprensió per com la mort absurda arriba a destemps a persones que marxen deixant tantes coses pendents. Comparteixo totalment el seu sentiment.
    Si no li sap molt greu, li envio properament a l’adreça de correu electrònic un comentari al seu poema, amb l’ampliació de les seves connexions amb el meu propi sentir que, com ja li he dit, és el mateix (tot i que amb quatre anys de desfasament). De passada, continuo explicant-li el que em quedaba de l’últim comentari que li vaig enviar fa uns dies. Em trobarà una mica espesa i pesadota; la capacitat de síntesi no fa per mi, encara menys al mig d’aquesta necessitat d’expressar-me. Tinc l’esperança que em disculparà.
    Una abraçada.

    ResponElimina