Rellegeixo la cèlebre obra de Shakespeare, de tots
coneguda i que no ofereix cap sorpresa formal. Feia 23 anys que l’havia llegida
i, de fet, no en tenia cap record.
Segons l’obra, Brutus, un dels potencials assassins,
té un debat intern entre la fidelitat i l’estima envers Juli Cèsar i el rebuig
pel fet que acabi convertint-se en un dictador menystenint el Senat.
Finalment Brutus participa en la conjura i assassina
Cèsar clavant-li un punyal.
És aleshores que aquest, ferit de mort, exclama la cèlebre dita: “Tu també fill meu?”
Llegeixo la versió traduïda per Salvador Oliva,
molt acurada i amb nombroses anotacions a peu de pagina, força detallades.
L’obra, escrita entre 1590 i 1599, ha esdevingut
un clàssic de l’escena teatral i ara em manca que la tornin a representar en
els nostres escenaris per anar-hi corrents.
Valoració: @ @
@ @ @
Recomanada per a tothom sense
distincions.
Contraindicada si no ens agrada llegir
teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada