La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

diumenge, 20 de desembre de 2015

Soy Charlotte Simmons - Tom Wolfe


Resultat d'imatges de soy charlotte simmonsA la llibreria Navarro, situada a la plaça dels Països Catalans, trobo per 3,0 €, una de les darreres obres de Tom Wolfe, aquesta llibreria té ofertes de llibres descatalogats que  tenen una darrera oportunitat abans de ser destruïts i triturats per fer pasta de paper, aprofito l’ocasió i m’enduc a casa un volum de dimensions considerables.

Tom Wolfe ens descriu, en aquesta novel·la, el món de les universitats nord-americanes i l’entorn dels estudiants esportistes d’elit, mimats i admirats com deus, encara que el seu rendiment acadèmic sigui pràcticament nul.

La prosa de Wolfe és avassalladora, detallista i lleugerament excessiva.

La novel·la, d’unes 900 pagines, potser es podria reduir fins a 300 o 500 pagines a tot estirar.

Algun dels personatges són, potser, excessius, arquetípics i tallats d’una peça, però en conjunt el relat és agradable.

El món universitari que ens presenta l’autor no és gaire engrescador i estimulant acadèmicament parlant. Costa de creure que les universitats d’elit nord-americanes funcionin d’aquesta manera i que el nivell dels estudiants sigui tant baix.

Tom Wolfe és un escriptor al que li agrada tensar la corda i que extrema els arguments dels seus textos. Això ja es va fer pales a “La foguera de les vanitats” i a “Tot un home”, posant èmfasi en els vicis i arquetips de la societat nord-americana.

Però, de tota manera aquesta novel·la, que podríem classificar com novel·la de campus (res a veure amb una altra novel·la d’aquest grup ”Stoner”, de John Williams, magnífic relat de la vida d’un professor universitari), així com les novel·les anomenades anteriorment, són relats ben construïts, de fàcil i agradosa lectura que recomanem si estem disposats a enfrontar-nos a un text tant extens.

Valoració@  @ @  @
Resultat d'imatges de tom wolfe
Recomanable pels amants de les novel·les riu.

Contraindicada si teniu poc temps i us agraden les novel·les breus.

Ediciones B: 897 pag.                                                
                                                 

dijous, 26 de novembre de 2015

Llegit al vent


... y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

                                              Jaime Gil de Biedma

Correr - Jean Echenoz


Segueixo llegint Jean Echenoz, autor de relats breus però intensos, de fàcil lectura, amb molta freqüència inspirats en personatges reals,

En aquest cas l’escriptor novel·la o es recrea en la vida i fets atlètics de Emil Zatopek, corredor de mitja i llarga distància txec que va assolir, als anys 40 i 50, tots els records imaginables.

Echenoz valora i posa en relleu l’actitud del corredor davant les curses, els seus competidors i les autoritats, en aquest cas comunistes o soviètiques, del moment.

Zatopek actua com un esser lliure, que potser es doblega però mai renuncia a les seves conviccions, sense triomfalismes i sense donar-li importància.

Com ja s’ha comentat a l’entrada anterior Echenoz escriu planer, com si fos un observador un xic distant, que capta el sentit últim de les actituds i dels fets quotidians d’un corredor mític i inoblidable.

Valoració@  @  @  @

Recomanable per a tothom.

Sense contraindicacions aparents i versemblants.

Editorial Anagrama: 140 pag.

divendres, 13 de novembre de 2015

Ravel - Jean Echenoz


Jean Echenoz és un autor francès que escriu relats, generalment breus, que amb freqüència estan inspirats amb personatges reals.

Aquesta novel·la que comentem recrea els darrers 10 anys de la vida del cèlebre music Maurice Ravel, però no és una biografia ni una novel·la històrica, és una autentica novel·la inspirada en una vida real.

L’escriptura de Echenoz és clara, concisa, un poc distant, com si fos un observador llunya força discret.

Però aquesta llunyania no li resta calidesa i efectivitat.

En poc més d’un centenar de pagines, l’autor ens submergeix en la personalitat del music, plena de manies, intransigències i dubtes creatius.

Són anys en els quals la seva fama ha esdevingut universal i aclaparadora, anys en que l’èxit del “Bolero” eclipsa la resta de la seva obra, per sorpresa del mestre que no entén aquest esclat d’una partitura que ell considera més aviat mecànica.

Jean Echenoz ha publicat 10 obres amb l’editorial Anagrama, amb títols com “Correr”, sobre el corredor Emil Zatopek i, recentment “14” ambientada a la Primera Guerra Mundial.

Echenoz és un autor a seguir, amb una prosa excel·lent i meravellosa en la seva simplicitat.

Valoració@  @  @  @

Recomanable per a tothom (molt).

Sense contraindicacions: La contraindicació és no llegir-la.

Editorial Anagrama: 128 pag. 

dimarts, 10 de novembre de 2015

La colmena - Camilo Jose Cela


Novel·la coral ambientada a la postguerra espanyola en la que queda exposada, de manera crua i sense concessions, la misèria moral i econòmica de l’època.

Novel·la fragmentaria amb multitud de personatges, quasi tots perdedors, que saltironeja d’un a l’altre, sense solució de continuïtat, reflectint unes vivències minúscules, moltes vegades sòrdides i francament depriments.

La primera part és enlluernadora, desprès penses si tota l’obra serà similar i, quan constates que si, l’ànim et decau lleugerament.

En els darrers capítols però les histories prenen una certa continuïtat i l’obra arranca el vol altra vegada.

Destaca la humanitat de l’autor envers les prostitutes i algun dels seus clients.

Considerant l’època en la que va ser escrita (1945 – 1950) la novel·la devia causar impacte per la seva franquesa i temàtica.

Camilo Jose Cela demostra, desprès de “La familia de Pascual Duarte”, el seu domini de la llengua castellana amb tot un reguitzell de frases fetes i modismes que la meva generació encara ha conegut però que probablement desconeixen els nostres fills. 

Tot i que l’autor era un provocador amb tendències al histrionisme que el feia antipàtic, cal reconèixer la seva capacitat creativa a la recerca sempre d’uns camins expressius originals, recerca que el va portar fins aconseguir el Premi Nobel de Literatura l’any 1989.

Resultat d'imatges de celaPuntuació@  @  @  @

De lectura imprescindible si voleu conèixer un dels mestres de la literatura castellana.

Contraindicat si teniu avorrides les novel·les antropològiques  ambientades a la postguerra civil espanyola.

Editorial Planeta: 330 pag.


dijous, 15 d’octubre de 2015

Exposició "Carles Salvador i el seu temps"

Lloc: Centre Cultural La Nau (València)

Dates: 17 de setembre - 29 de novembre

Com a cloenda de l’Any Carles Salvador al País Valencià,  la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a organitzat l’exposició  “Carles Salvador i el seu temps” que repassa abastament la figura i l’obra del mestre, gramàtic, periodista i escriptor valencià.

La mostra, situada al Centre Cultural La Nau, compta amb el patrocini, a més de l’AVL, de la Universitat de València i la col·laboració de, entre altres, la Fundació Carles Salvador.

L’exposició, inaugurada el 17 de setembre, es pot visitar fins el 29 de novembre. La inauguració va ser presidida pel President de la Generalitat Valenciana, Sr. Ximó Puig, que va fer pales el seu coneixement de la figura i obra de Carles Salvador. Cal destacar que era la primera vegada que un President de la Generalitat inaugurava un acte d’aquestes característiques. 



Adjuntem l'enllaç dels vídeos de l'exposició explicats pel comissari de la mostra, el Sr. Lluís Meseguer:


I els links de les fotografies i l'acte  inaugural:



dimecres, 22 de juliol de 2015

Silencio en octubre - Jens Christian Grondahl


Resultat d'imatges de jens christian grøndahl, silencio en octubreEns trobem davant d’una novel·la potent que ens capbussa en els records del protagonista enfrontat amb la separació de la seva dona.

De cop ella marxa sense donar explicacions i les preguntes i els perques s’acumulen en la ment del seu espòs.

Christian Grondahl a escrit un text des de la memòria, rememorant el passat, i reiterant passatges sencers en un intent d’explicar lo inexplicable, des de el dolor, des de la incomprensió.

 A la fi tot gira a l’entorn de la pregunta: Sóc feliç? L’eterna pregunta que tots ens hem fet alguna vegada i que, potser, no té una resposta clara.

El que és evident és que la partida (fugida) de la muller, deixa al protagonista davant del silenci, davant de la soledat, sotmès a la recerca d’una resposta que probablement no podrà trobar mai.

Resultat d'imatges de jens christian grøndahlEn certa manera aquest autor em recorda, salvant les distàncies, l’escriptura de Marcel Proust, detallista, circular, minuciosa, i el·líptica,.

En qualsevol cas és un descobriment, potent i lluminós...

Valoració@  @  @  @  @

Recomanable per a lectors/es amb vocació psicològica, sense urgències lectores.

Contraindicada si ens espanten els paràgraf reiteratius i misògins.

Editorial Salamandra : 316 pag.