La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

divendres, 12 de juny de 2015

Purga - Sofi Oksanen


Potent i dur relat de l’encontre, gens casual, entre una dona gran, que ha viscut a l’era soviètica, i una jove que escapa de la màfia rusa.

L’encontre oscil·la entre la desconfiança, el rebuig i la comprensió.

La novel·la de l’escriptora Sofi Oksanen esta ambientada a l’Estònia postsoviètica, una Estònia que viu els canvis que imposa occident i que ha de renegar del seu passat influenciat pel comunisme.

L’obra esta dividida en capítols molt curts, alguns de solsamènt una pagina, i escrita de manera directa i planera, de forma que, saltant d’una protagonista a un altra, ens mostra les contradiccions i condicionants de dues realitats molt dures que entren en contacte i modificaran, per sempre, la vida de les protagonistes.
Resultat d'imatges de sofi oksanen

Valoració:   @  @  @  @  +

Molt recomanable per conèixer una nova literatura nòrdica i una altra realitat vital. No us la perdeu.
                                                                                Contraindicada si aspireu a un relat amable i complaent.

Editorial La Magrana: 365 pagines

dijous, 11 de juny de 2015

La cruz y el lirio dorado - Fernando Fernán-Gómez



L’actor Fernando Fernán-Gómez ha escrit una novel·la històrica recreant un complot per assassinar els Medici, ducs de Florència, especialment a Lorenzo El Magnífic.

Es tracta d’un fet històric que Maquiavel ja va tractar a “Cròniques Venecianes”, així com d’altres autors i poetes s’han fixat en esdeveniment.

Que ens aporta l’obra de Ferrán-Gómez?, realment poca cosa i, teòricament, el punt de vista del botxí, el monjo manipula-ble i influencia-ble que segueix les directrius, poc cristianes, dels seus superiors.

Es tracta dons d’un tema poc original, en podem dir “un refregit” escrit amb certa habilitat, però que no deixa de ser, en la meva humil opinió, un relat relativament mediocre.

L’única virtut de la novel·la és que es tracta d’un relat breu que ens informa d’un fet històric del qual no en tenia constància.

Un fet que si hagués reeixit podria haver canviat la historia de Florència i del Renaixement.

Valoració:   @  @                                                               

Recomanable: Pels amants de la historia no massa exigents literàriament.

Contraindicada: Si desconfieu de les interpretacions gratuïtes de dubtosa credibilitat.

Editorial Planeta Agostini: 207 pagines.