La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

4 Poemes de Carles Salvador




Carles Salvador i Gimeno (1893 - 1955)

Mestre, poeta i gramàtic del País Valenciâ

Per saber-ne més:

http://carlessalvador.net/




MIGDIA  -  Vermell en to major - 1929

Si només cremara el sol,
quin migdia!
També cremen els teus ulls,
amiga,
i els teus llavis,
                     que no tenen
ni matí ni tarda.
   
No hi ha aigua que refresque la boca,
si el bes s'apaga.
 
Cada volta que te miro
s'encén ta galta
i els teus braços junyint-me
me fan amorosa comanda.
   
El sol recrema;
el vent no passa;
solament hi un cant
                         monocorde
de cigala.


Els ulls recremen;
la paraula és blana;
el cant del meu cor
                           és acorde
al cant del teu cor:
solament demana
bes i abraçada.
 
Migdia!
L'hora és llarga,
amiga!
 
Els pensaments tenen frescors divines
per a quan caiga la tarda.
 
Tu portaràs un cistell de fruita
i jo aniré enganxat a ta falda.


Refrescaré la boca
mossegant la pruna de ta barba,
                                         agredolça,
                                         àcida,
com la teua besada.


Migdia! Bon migdia
per dormir dins la penombra de ta cambra.

'Nem amiga!
Quin sol fa al camp!
Quin resol baix la parra!
Quin migdia,
amiga!

Juntarem les portes de la cambra
i en la penombra
la teva corpora nua
serà com una lluna
                           blanca.
----------------------------------------------------------------------
POEMA DE TARDOR  -  Rosa dels vents (1930)

Van rovellant-se els arbres
dins l'aire tardoral.
Han soterrat la vella
que feia mitja
                  al raig de sol
i el jove que collia roses
vermelles
al tany dels llavis pàl·lids.
Oh, els mocadors de fil estampats!

Comencen a refilar
els flautins
de les joves caderneres
i les figues blanques torcen el coll
entre el codony olorós,
el préssec de molla d'or
i el raïm que s'acosta al cup.


El cotó-en-pèl de les núvoles
emmotlla les roques lluents
de la muntanya calba.
L'herba de les olives
s'acurruca en feixos.
L'espígol afila les llances en l'aire fresc.
La perdiu que resta canta i riu
com l'infant matiner que va a l'escola.


-----------------------------------------------------------------


Idil·li - El bes als llavis  (1934)

Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!
   
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
   
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
 
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...

Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.

Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.



“CARLETS” VAIXELL DE JOGUINA - Veles i gavines (1948)

Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí

Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,

el núvol gris fet de glassa
i l´home bru del timó
que fuma i té molta traça
per cantar tota cançó.

Vaixell petit, de joguina,
entre llibres presoner!
Et manca un vol de gavina
i el càntic d´un mariner
per, navegant de bolina,
eixir a alta mar lleuger.

Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí;
quan el mire cada dia
veig que ell, si pogués, faria
per la mar un llarg camí.
--------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada